Raquel MarquésMaó11/07/10 0:00
TW
0

Davant el suggeriment que a la seva tarja de presentació hauria de resar fotografia professional i no amateur, posa cara de poema. Els bons –diuen– són del tot humils. De la resta, a una societat sobrecarregada d'imatges per mor de la fotografia digital, n'hi sobren uns quants envanits. Joan Petrus (Maó, 1954) recorda que quan tenia 11 anys comprà la seva primera càmera. "Vaig estalviar duro a duro", emfatitza, fins arribar a les dos mil pessetes que llavors li costà una AGFA de rodet. "D'ençà no he aturat mai de fer fotos", comenta.

Malgrat definir-se com un "fotògraf aficionat", ha esdevingut amb el temps en un mestre de la composició, la llum i el blanc i negre. La seva evolució en la captació d'instants adquirí el segell de seriosa l'any 92 amb el negatiu i fa dos anys i mig amb el format digital. Com tots, va canviar el laboratori pel ratolí, la versió moderna del tractament manual, de la que intenta no abusar. Per a la fotografia els temps ja no són els mateixos, així i tot continua la seva tasca d'observador del món que l'envolta i que congela en qüestió de segons. Té un estil propi, el més difícil d'aconseguir. No defuig del seu camí autodidacte. "Per aprendre he tirat molta foto, veig el que fan els altres i llegeixo llibres com Sobre la fotografia de Susan Sontag, una obra que recomano".

El descobriment de Flickr no ha fet sinó engrandir la seva destresa visual. En aquesta immensa finestra, afirma "la gent mira la teva obra sense prejudicis fent els seus comentaris i sobretot et permet contactar amb altres autors".

Després de les reflex, Petrus està més que encantat amb la seva darrera adquisició, una Lumix GF1 amb la que, malgrat no tenir zoom, fa meravelles. Però, afegeix, "no hem d'oblidar que la fotografia surt de dins d'un mateix".

El maonès s'atreveix amb tot. Arquitectura, imatge conceptual, retrat, fotografia de carrer... Crea diagonals i punts de tensió. "El blanc i negre té un encant especial i li dóna més impacte a la imatge. El 85 per cent perquè una foto funcioni té a veure amb la composició", explica qui dels seus viatges arriba amb la càmera i més d'una targeta de memòria ben plenes. "Cerca la història?", li demano, i respon, "la història no la poso jo, la posa el que mira la imatge". Cert.