Esperança Camps entrevista a Joan Pons

La publicació recull un article ben especial al respecte, doncs l'escriptor de Ferreries és entrevistat per una altra escriptora illenca, la ciutadellenca Esperança Camps. Al llarg de dues pàgines el mitjà es fa ressò del particular món de Simó Vallès, l'home més lleig del món –però molt feliç– i tot el que el rodeja com a eix d'una obra que guanyà el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2009.

Esperança Camps descriu a l'article com aquesta "és una història d'amor i un homenatge a la memòria petita i a la memN ingú no té dret a alçar cases de gel al nostre voltant que ens protegeixin de la veritat". Aquest és el contundent titular amb el que el número 54 de la revista "L'Illa", d'Edicions Bromera, dedica una entrevista sobre una de les novel·les més importants de la temporada "La casa de gel", de Joan Pons.

La publicació recull un article ben especial al respecte, doncs l'escriptor de Ferreries és entrevistat per una altra escriptora illenca, la ciutadellenca Esperança Camps. Al llarg de dues pàgines el mitjà es fa ressò del particular món de Simó Vallès, l'home més lleig del món –però molt feliç– i tot el que el rodeja com a eix d'una obra que guanyà el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2009.

Esperança Camps descriu a l'article com aquesta "és una història d'amor i un homenatge a la memòria petita i a la memòria gran, la dels pobles. És també, una reivindicació de la literatura i de la novel·la com a gènere". Durant l'entrevista, Joan Pons defineix la seva obra dient que: "La casa de gel és una novel·la realista, i a la vida real la certesa és que no hi cap certesa". Alhora, confessa a Esperança Camps que "gaudeix escrivint, que viu l'escriptura com un plaer, tot i que tots els plaers necessiten un esforç".òria gran, la dels pobles. És també, una reivindicació de la literatura i de la novel·la com a gènere". Durant l'entrevista, Joan Pons defineix la seva obra dient que: "La casa de gel és una novel·la realista, i a la vida real la certesa és que no hi cap certesa". Alhora, confessa a Esperança Camps que "gaudeix escrivint, que viu l'escriptura com un plaer, tot i que tots els plaers necessiten un esforç".