Épisode 5

Sense re a fer, la velo i jo girem cantonada pel carrer de l'Arc del Teatre a la recerca indolent d'un banc per seure i esperar, i de sobte s'enfonsen la meva bota de cuir i l'altre peu descalç a arena tèbia amb corall esmicolat. I just esvair-se les últimes papallones de davant nostre, reconec la cala des Talaier. Un mar incomprensible en la seva proximitat, un mar que quan intento veure el seu final veig més enllà la continuació de la Diagonal, un miratge sobre l'horitzó líquid embossat d'edificis alts i gratacels, la torre de Collserola, helicòpters de trànsit i aparells Airbus A330 retallen l'skyline enterbolit per la llum d'un matí que reneix sol per jo. Xoquen a les roques les ones estacionàries en efecte Doppler del brogit tàctil i mut que hauria d'escoltar-se, i l'aire rep un eco prolongat de cordes vibrants. Deixo la velo ajaguda als tolls d'algues fresques, amb tot de borns escopits en massa per la marejada, i m'arribo incrèdula a la vora de l'aigua, allí on les ones moren i reneixen a ritme d'slow fox aritmètic. I les paraules també se'm moren dins quan tota aquella llum entra per la meva mirada, parpelles sadollant-se de pura bellesa, retines segrestades en la centèsima de segon d'un pròxim batec que sembla tardar massa, i sol el pas prim i delicat d'una girafa d'ullada displicent que ha trobat per casualitat el mateix camí per arribar a aquesta cala, em rescata d'aquesta asfíxia de felicitat per tot i per re.

Tasto l'aigua de sal dolça, i el mar té trampa: sota la superfície de l'aigua, mirall inèdit subaquàtic, et retrobo en una realitat paral·lela. Et veig d'esquenes aturat davant un pas zebra, t'aïlles distret i confiadament en la magnificència d'una ciutat que l'has feta amant teva, convençut que ets l'únic en conèixer-li les pessigolles i els racons secrets. Tu que t'abandones a la seva voluptuositat urbana de milions de mons per oferir-te, ella retuda davant de la teva naturalitat d'aprenent ambiciós sense malícia, juganer, incondicional generós i imprevisible sota els llençols de diòxid de carboni. I se'm desvetlla punyent i ràpid l'enyor pel teu clatell, tantes vegades trampolí de calfreds plaents teus encesos pel meu alè pou de paraules silenciades, i per les teves espatlles, mai prou abraçades, i pel teu cabell que ha canviat les meves besades olfactives per les de la llum dels tristos neons que comencen a aparèixer de fosquet a la Via Laietana, ets tan a tocar... Un-dos-tres. Gira't. Quatre-cinc... Gi-gi-gira't... Et mous i quedes de perfil emmurriat, i llavors em concentro en tu amb carícies hipnòtiques perquè et giris del tot, els meus sentits s'enlairen i volen com trapezistes sense xarxa arran de l'aigua salobre per no destorbar el límpid reflex teu a una nonagèsima part de micra per sota de la superfície del mar.

Em mires i m'observes i em contemples i m'analitzes. Però no em veus. I em sents, tanmateix.

I em dius a cegues que no recordes què és estimar-me. Que em cerques amb notes perquè succeeixi el que no goses dir en veu alta. I que vas tenir una rauxa de por lúcida i per això em vas prendre totes les notes teves que havia acumulat.

Te n'en fots de jo? Adéu, et tanco The Doors als teus morros. Close to you, baby, like black on white.

Adéu i esborro cada petjada teva, no em mereixo covardies. Close to you, baby, like the coldest of ice.

I totes les petjades són fullaraca volàtil i feble fins que arribo a la teva petjada troncal, tan arrelada dins meu que s'embulla ella mateixa, que cada vegada que tiro d'ella per arrencar-la m'estira la carn. Close to you, baby, like a siamese twin. Close to you, baby, like I'm feeling alright.

Un cel s'apaga i espero a que s'encengui un altre. Close to you, baby, like the sight of your eye.

Adéu i et miro d'esquitllents. Tu fas el mateix. Close to you, baby, like the heat is to fire...

Adéu i les meves passes cap enfora de l'aigua, cada cop més lentes. Un adéu taxatiu farcit d'orgull que em crema com paper mullat, poc i malament. Close to you, baby, close as I can get...

Adéu i me n'adono de... El meu distanciament està perdent sentit. Giro coa i torno a endinsar-me a la mar fins als genolls. Close to you, baby, like water's wet.
Saps, com més m'allunyava, més a prop estava de tu.

No vull partir amb la incomprensió mútua com a únic equipatge. No vull que ens separem amb una por inconclusa per estimar-nos. No seria just per cap dels dos. Ja es veurà, al final, que... I wanna get close to you, baby,/ Well, close to you, baby./Close to you, baby,/Till I don't know what to say or do.

Estem embriacs d'adéus, tu i jo -em confesses mentre evites mirar-me directament.

No podia marxar, Amic e Amat. Perquè no vull partir de nosaltres. Això ho entens, dius... Et menjaria a besades.

La girafa es va apropant a jo movent el vidre d'aigua, i m'acull amb cura maternal a l'estret espai d'ombra de sota les seves potes. Fa massa sol i et cremaràs, m'avisa en un gruny inaudible pels humans. Traço amb l'índex a l'aigua un adéu, estic decidida a allunyar-me de tu en aquest espai-temps on nedem exquisidament en èter. And you give yourself away,/vaig a creuar el pas zebra, torno a BCN/necessito abandonar-me en ella/per cercar-me a jo mateix/però et cerco a tu,/and you give yourself away, desapareixeré un altra vegada/però seguiré prop teu. With or without you.

Espavila't Amic e Amat, no és el meu objectiu esperar-te, sinó conèixer-te.