TW
0

A Menorca hi ha més de 3.000 infants de 0 a 3 anys i en tota l'Illa comptam amb 23 escoletes repartides entre els vuit municipis. Més del 50 per cent d'aquests infants estan escolaritzats, i és entre els fillets i filletes de dos anys, que l'escolarització ronda el 70 per cent.

Fixant-nos en l'evolució de l'escolarització en els darrers anys, comprovam com la trajectòria és ascendent i que fa anys ja, que les xifres són ben altes. I és que a Menorca s'ha generat un model propi d'Educació Infantil de primer cicle que té molt bona acollida. La majoria de centres van néixer en el seu dia per iniciativa de les famílies. La seva tasca ha estat possible gràcies a les professionals de l'educació, parlam de mestres i d'educadores, que fa més de vint anys que treballen dia a dia amb els infants. Les administracions municipals, insular i autonòmica, seguint aquest mateix ordre, han assumit el model després de reconèixer el valor de la feina feta fins ara. És per açò que, tot i que ha estat en els darrers anys que s'ha donat un vertader impuls a l'Educació de la Primera Infància, la feina amb els infants de 0 a 3 ve d'enfora i hi estan implicades moltes persones.

Podem dir que existeixen tres aspectes que caracteritzen aquesta educació de 0 a 3. Per una banda, el consens i la responsabilitat compartida. També, la concepció de l'educació en un sentit ample, integral. Per últim, el procés de municipalització i la creació de la Xarxa d'escoles infantils de Balears.

Deim que el model de Menorca, que s'ha anat construint pas a pas, és integrador i de consens. Açò s'ha aconseguit no plantejant alguns debats que podrien posar en perill precisament aquest consens, com per exemple el debat entre escola pública i concertada. Tots els partits polítics coincideixen en que l'Educació de la Primera Infància és una qüestió prioritària, cosa que propicia que Ajuntaments, Consell insular i Govern facin feina conjuntament.

Deim que és una responsabilitat compartida ja que no només educa l'escoleta, sinó que la família i la ciutat tenen en tot plegat un paper fonamental. El fet que hi hagi tants d'actors implicats propicia que es facin trobades periòdiques i jornades de debat. Mostra d'açò són les Jornades d'Educació Infantil que es celebren cada any, i que són un espai de reflexió i de posada en comú per a mestres i educadores.

Més enllà de la simple escolarització, a Menorca s'estén l'Educació de la Primera Infància com una important etapa educativa. I a banda del dia a dia que es viu dins les aules, existeixen diferents programes d'atenció a la Primera Infància, com per exemple el "Massatge infantil", els "Espais familiars per infants no escolaritzats", "l'Educació rural", "Tallers de pares i mares de fillets escolaritzats", "Ioga", "Padrins", "Als dos anys, un dia a l'escoleta", "l'Estona del conte" i "Concerts i dansa".

Dèiem que més del 50 per cent de la població de 0 a 3 anys està escolaritzada, però com que aquesta educació no es concep només en termes d'escolarització, l'objectiu no és que hi estigui el 100 per cent dels infants, sinó que aquelles famílies que opten per tenir els seus fills a casa, rebin també el recolzament d'escoletes i institucions. I és que si en totes les etapes educatives, la família és una peça determinant, encara ho és més en els primers anys de vida. L'Educació per a la Primera Infància a Menorca dóna a les famílies la rellevància que tenen. Dit d'una altra manera, les escoletes tenen la funció de potenciar i reforçar les capacitats educatives de pares i mares. Alhora que han de poder detectar les necessitats educatives específiques i més concretament, les discapacitats dels fillets i les filletes, cosa que s'aconsegueix a través de l'Equip d'Atenció Primerenca del Govern en col·laboració amb el Consell insular i els Ajuntaments.

A dia d'avui, totes les escoletes de Menorca són de titularitat pública. Aquesta municipalització s'ha dut a terme transformant l'oferta ja existent. El model més estès és la gestió indirecte a través de cooperatives, açò és, una gestió privada d'un servei públic. Encara que també n'hi ha de gestionades directament pels Ajuntaments i en tots els casos, són aquests, els Ajuntaments, els qui decideixen aspectes com els criteris d'admissió, les quotes, els horaris, qui es fa càrrec de les infraestructures i assegura una gestió participativa. És la forma de garantir un nivell de qualitat igual per a tothom.

(Extret de la intervenció de Joan Febrer, director insular d'Educació i Cultura de Consell insular)