Sobre el joc i les joguines

La Comissió Juga Net!, que realitza activitats des del 2004, està composta per les entitats Caritas de Menorca, el Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, la Ludoteca Municipal, el Fons Menorquí de Cooperació, el GOB, l'associació Ciutadella Antiga i l'Ajuntament de Ciutadella –amb les àrees d'Educació i Serveis Socials. Entre els objectius que pretén la Comissió, destaquen, entre d'altres: facilitar pautes i criteris per comprar jocs i joguines, i actuar com a consumidors responsables, o conscienciar del valor lúdic i educatiu dels jocs i les joguines com a element de desenvolupament humà.

La primera persona que hem entrevistat és Jordi Grané, filòsof i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. Ha estat ponent al darrer Punt de Trobada de Pares i Mares de Ciutadella.

Jugues?
Molt, molt, sempre m'ha encantat jugar. Encara avui amb 50 anys jugo: jocs de taula, jocs de cartes... Sempre i a tota edat. Sempre he jugat i penso fer-me vell jugant. El joc representa en mi l'alegria de viure.

Hem de jugar, els adults?
Sempre. El traspàs d'una edat a una altra no ha de significar perdre la meravellosa experiència de compartir estones de gaudi. Maleït aquell que es fa gran renunciant a les coses meravelloses de la vida com el joc.

Hem de jugar amb els nostres fills? Quan, com i a on?
El joc és quelcom que es comparteix. I quina cosa més agradable hi pot haver que jugar amb les persones que estimes. Jugar amb elles és una manera de transmetre que ens importen, que els estimem, perquè els dediquem allò més preuat que tenim: temps. Jugar és reconèixer, vincular-nos amb ells. Ras i curt, jugar és teixir vida.

Si l'aprenentatge en l'etapa infantil es forma i es consolida mitjançant el joc, quins jocs de "baix cost" recomanaries als pares?
Els jocs cooperatius. Jocs on els valors de compartir, de cooperar, de fer conjuntament, alliçonen cap a la convivència.

I amb l'adolescent, també cal jugar?
Per què no? Amb la persona adolescent, amb la persona adulta, amb la persona gran... Sempre cal jugar. Hem de desmitificar l'estigma negatiu que hem atorgat a l'adolescència. I una manera de fer-ho és contemplar la persona adolescent dins la dimensió de l'home ludens.*

Què penses del joc davant la pantalla (televisió, consola, mòbil...)?
M'encanten. A vegades, passo molta estona mirant, tot sorprès, com els meus fills adolescents juguen davant la pantalla. M'agrada veure la seva perícia i m'agrada comentar amb ells que això és una realitat virtual...

Destinem prou temps, i de qualitat, als nostres fills o el ritme de vida actual ho impedeix?
Desgraciadament la societat postmoderna ens aboca cap a l'imperi de l'efímer, on tot cal fer-ho ràpid, molt ràpid. En aquest tipus de societat, les coses que necessiten temps no hi troben lloc. El joc amb els nostres no hi cap gaire. És una llàstima. I aleshores, quan passa el temps, t'adones que els teus fills s'han fet grans, i no has jugat i gaudit d'ells.

Què penses del consum de joguines per Nadal? Cal anar contra corrent?
No ho tinc tant clar. Potser diria que cal comprar joguines tot l'any i fugir del consumisme nadalenc; però la il·lusió d'aquelles dates, no sé si m'agradaria perdre-la.

Quins jocs van marcar la teva infància?
Els jocs de taula d'estratègia i jugar a pilota. Sempre anava amb una pilota als peus. I més tard, els jocs d'estratègia d'ordinador.

Imaginem! Ara tens 6 anys... A què vols jugar?
Al que sigui. Només vull més gent per jugar. Som prou per fer una petit partit? Som-hi. Això és meravellós: espero seguir jugant sempre, fins i tot quan sigui...

* Una de les dimensions és l'home joc (ludens), enfront de l'homo faber (aquell que produeix, que fa...).