Marc Riera Margarit31/10/10 0:00
TW
0

Com cada matí m'he despertat trencant el despertador -estalvio amb coses banals per poder tenir aquest plaer matinal-, després he anat al bany despullat tot i el fred que comença a fer. Abans he passat per la cuina a beure aigua, he mirat per la finestra i només una noia travessava la carretera, he entrat al lavabo a fer les meves necessitats. M'he dutxat lentament, com si m'acomiadés del meu cos, acariciant-me fins a tenir un orgasme. M'he mirat al mirall, feia la cara que volia veure, preparat per res però disposat a tot. He desviat la mirada cap a la porta per marxar cap al carrer i m'he sentit observat pel darrera, és el mirall! S'ha enganxat a mi, i pel carrer, tota l'estona m'estava mirant a mi en primer terme, i no he agafat el cotxe per precaució. Amb qui he de parlar per treure'm el mirall de sobre? Com vaig a treballar mirant-me tota l'estona? Com beso a la meva xicota mirant-me a mi? Com faig l'amor amb ella? Com sedueixo?

Es va acostumar a emmirallar-se tot el dia. A veure's sempre fent totes les tasques diàries i nocturnes, fins i tot li agradava veure's, era com una pel·lícula en directe de la seva vida.

Et miro
sense que ho sàpigues,
quan dorms,
quan somies,
quan passeges pel carrer
i penses en res.

Quan perds la mirada,
no és casualitat,
no la perds,
trobes la meva mirada
amb els ulls de la distància.

Et miro,
quan ho mires tot,
quan tothom et mira,
quan no saps on mirar
quan ho tens tot per mirar.

PD: Si vull veure somnis, miro els teus ulls. Si vull somiar, els toco.

marcriera@benmirat.net