"Occident té una mirada limitada d’Àfrica"

Quin grau d'autobiografia hi ha a la seva novel·la? Quins són els punts en comú entre Sefi Atta i Enitan Taiwo, la protagonista?
El llibre no és autobiogràfic. Jo no vaig ser una filleta solitària, no vaig tenir enfrontaments amb el meu pare. Jo tenc quatre germans i el nostre pare va morir quan jo tenia vuit anys. La meva mare mai no va pertànyer a una església africana, forma part de l'església anglicana i no és molt religiosa. Jo mai no he estat advocada i estic encara casada. A més, Enitan Taiwo és molt més emocional i audaç que jo.

Al final de la novel·la, la protagonista manté l'esperança i confiança en sí mateixa i en el seu futur. Els habitants de Nigèria i en especial les dones, tenen aquesta actitud?
Les persones de Nigèria, dones incloses, tendeixen a l'esperança i la confiança perquè no tenen una altra possibilitat. L'alternativa és desmoralitzar-se.

Com veu el futur del seu país?
Honestament, no sé quin és el futur que espera a Nigèria, però som esperançadorament optimistes. Nigèria és un país relativament jove. Només han passat 48 anys des de la seva independència de Gran Bretanya i des de llavors, el país ha patit quatre anys de cruenta guerra civil i ha passat per molts governs civils i militar. Actualment tenim un president democràticament electe tot i que hi va haver al·legats de frau electoral durant les eleccions i alguns dirigents s'han vist implicats en escàndols de corrupció. Segueix havent-hi una gran diferència entre rics i pobres i entre la gent que ha tingut accés a l'educació i la que no. És difícil mantenir l'optimisme, però acceptar el fracàs no és una opció.

La seva novel·la presenta una mirada molt femenina. Quina resposta ha obtingut de les dones?
La majoria de les dones nigerianes em recolzen. Durant les lectures de la novel·la, moltes d'elles han fet callar els pocs homes que em criticaven. Malgrat això, moltes no entenen perquè he escrit que Enitan abandona el seu marit. En canvi, a altres països les dones no es sorprenen per aquest fet.

Ha viscut a Àfrica, Europa i Estats Units. Quins són els principals tòpics i prejudicis d'Occident sobre Àfrica?
A Occident es té una mirada limitada d'Àfrica, construïda bàsicament a partir del que exporten els mitjans de comunicació: drogues, epidèmies, guerres civils i genocidis. M'he trobat amb molta gent que pensa que Àfrica és selva i safaris! En el cas de Nigèria, soc conscient que per a moltes persones els nigerians i nigerianes són corruptes perquè el nostre país és la capital del frau per Internet. Però a mi m'agradaria recordar que a Nigèria hi viuen més de cent milions de persones i que la majoria d'aquestes són gent treballadora i respectuosa amb la Llei.

Per aquelles persones que desconeixen la realitat nigeriana aquesta novel·la pot ser un punt de partida. La literatura ha de tenir el paper d'educar i difondre altres cultures?
No crec que la literatura hagi de complir un rol antropològic, però si un escriptor/a aconsegueix que els lectors tenguin interès per sortir de les seves realitats, em sembla bé.

Què ens pot avançar sobre els seus nous projectes literaris?
Acabo de publicar "Swallow", la meva segona novel·la i un recull d'històries breus que porta per títol "Lawless".

Entrevista realitzada per Sol Ortega per a Intermón Oxfam el desembre de 2008.