TW
0

Quina illa és l'antípoda de Menorca?

Menorca és una illa situada al Mediterrani occidental a uns 40º N i 4º E dins l'hemsiferi nord. La seva antípoda és l'illa Nord de Nova Zelanda a l'hemsiferi sud. Les característiques d'aquesta illa no són a simple vista gaire similars a les de Menorca perquè es tracta d'una de les dues illes grans que composen l'estat de Nova Zelanda, amb 3,1 milions d'habitants i 113.729 km2, que comparats amb els modests 701 km2 i 70.000 habitants de la nostra illa, ens fa pensar que, a part d'estar allunyats (el màxim d'enfora damunt la terra), vivim realitats molt diferents. Però no és ben bé així.

Els grups de tercer d'ESO de l'IES Cap de Llevant estan realitzant un magazine sobre Menorca que conté documentals, debats, espais de ciència, publicitat, etc. Per realitzar-lo el primer que varen fer va ser informar-nos sobre com es feien els magazines i després començàrem la tasca de fer un documental per explicar Menorca des de tots els aspectes que podrien interessar a un visitant. Per fer-ho vàrem cercar a enciclopèdies i a internet el que es deia d'altres illes o estats per realitzar un guió amb les dades que solien sortir de manera comú a cadascun dels indrets que havíem estudiat. D'aquesta manera, podríem realitzar el nostre guió amb les dades bàsiques sobre Menorca amb la garantia d'estar parlant dels aspectes més importants de l'illa, el qual també ens permet comparar-la amb altres indrets. Això també ho podem fer ara, amb poques paraules, respecte de l'illa Nord de Nova Zelanda.

Les illes novazelandeses tenen un origen volcànic. A l'illa Nord la muntanya més alta, mont Ruapehu, té 2.797 metres i és un volcà extingit, bastant més alta que el Toro (358 metres). Menorca és pràcticament en la seva totalitat d'origen sedimentari i només trobam materials originats per surgències volcàniques molt puntuals a la zona de cala Pregonda. Nova Zelanda es troba propera al límit de dues plaques tectòniques i són habituals petits terratrèmols. Pel que fa al seu clima, com és tan gran i amb zones muntanyoses varia bastant d'un lloc a un altre, cosa que no ens passa a nosaltres que tenim un clima temperat mediterrani sec a tota l'illa. Al nord de l'illa tenen un clima subtropical i a la resta temperat humit similar al nostre clima que permet tenir extenses zones de pastures i cultius de productes mediterranis com el raïm. Això fa que els neozelandesos produeixin vi, i dediquin bona part d'aquest espai a la ramaderia bovina, com a Menorca, però per a usos càrnics. Per altra banda, la seva principal exportació és el kiwi, que si us ben fixeu quan el compreu al mercat sovint a l'etiqueta apareix el seu llunyà origen. A Menorca i al llevant espanyol s'ha introduït el cultiu d'aquesta fruita a alguns horts per les similars condicions climàtiques.

Malgrat ser una illa amb una densitat baixa, 27'5 h/km2 (Menorca 119 h/km2), i amb uns paisatges i natura menys humanitzats que Menorca, no gaudeix de cap Reserva de Biosfera, tot i que té diversos parcs naturals de zones volcàniques, zones boscoses i fiords a l'illa del Sud, de gran importància faunística, tot i que l'arribada de fauna exògena ha minvat l'autòctona, com aquí.

Quant a la colonització d'aquestes illes sembla relativament recent i devia ser bastant dificultosa. Difícil perquè estan situades a uns 2.500 km a l'est d'Austràlia i els maorís que hi varen arribar fa uns tres o quatre mil anys ho devien fer en rudimentàries embarcacions, potser en situacions similars als nouvinguts a Menorca cap allà 4000 abans de Crist. Però Menorca té l'avantatge que es veu a simple vista des de la Serra de Tramuntana, i Mallorca es veu de Catalunya. Per altra banda, els primers pobladors de Nova Zelanda, es van haver d'enfrontar als nous pobladors que venien d'Europa i que s'apropiaren de les illes. Primer l'holandés Abel Tassman (una illa té el seu nom, Tasmània) que els donà el nom d'una província dels Països Baixos, Zelanda. Posteriorment el capità Cook, un anglès que anava descobrint territoris per Sa Majestat britànica se les va apropiar. Cap el segle XIX arribaren molts colons al trobar-se or i hi hagué una guerra amb els maorís, que van perdre. Aleshores l'arribada de colons d'origen sobretot britànic australià va ser més massiva i comporta que avui la població neozelandesa sigui majoritàriament europea, així com també els seus costums, tot i que a finals del segle XX s'hagi intentat millorar els drets dels maorís. Actualment Nova Zelanda és un estat independent, el lloc on les dones van votar per primer cop (1893), que pertany a la Commonwealth, i que té com a cap de l'estat a la reina d'Anglaterra. Com aquí, la monarquia no té cap mena de poder directe i és un Primer Ministre (governador general) el que governa per sufragi universal. Una altra característica que té comú amb nosaltres és que les illes tenen dues llengües oficials, l'anglès i el maorí.

Potser alguns dels aspectes que han fet famoses aquestes illes no són precisament els més destacables econòmicament ni geològicament, i poden ser per exemple el seu equip de rugbi, els All Blacks, que realitzen una dansa maorí abans de cada partit. O potser als més cinèfils i seguidors dels hobbits els sonarà que la trilogia del Senyor del Anells es va filmar allà i que el seu director, Peter Jackson, és un il·lustre neozelandès. Per tant, la terra del mig, les mines d'on sortien els orcs, les ciutats dels elfs..... les trobaran allà, a les nostres antípodes.

Professor de Ciències socials
i d'Història i cultura de
les Illes Balears
IES Cap de Llevant