Entrada a la taquilla de qualsevol cinema

Si aquest relat tingués menys realisme, continuaria posant que la Caty feia tres anys que treballava en el petit cinema, però la veritat és que la Caty era una taquillera més del multicinemes.

Entre sessió i sessió s'ha llegit els llibres més influents en el seu pensament filosòfic, fins i tot s'ha tret un curs de literatura. Però aquella tarda es va adonar que ja portava molts mesos desafiant el temps mort i que era hora de provar noves experiències amb la solitud que gaudia quan esperava el relleu de la següent taquillera.

El bolígraf Vic amb la tapa blava mossegada que feien servir per fer comptes li va fer obrir la imaginació. A la taquilla del multicinemes només hi havia els plasmes anunciant els horaris, una gran pantalla amb els tràilers de les estrenes, el so (amb massa volum) d'una ràdio d'èxits i ella, la Caty. I el bolígraf Vic.

Les taquilleres van uniformades amb una camiseta negre i el logotip del multicines. I aquell logotip no havia ressaltat mai tant en una samarreta. Els mugrons de la Caty amb els pits voluminosos durs es marcaven darrera els vidres de la taquilla. Va agafar el bolígraf i es va obrir només els dos primers botons dels pantalons, portava tanga, de color negre –per seguir l'uniforme–, però va ser retirat per introduir un boli Vic que ja estava humit.

La Caty es va sorprendre d'ella mateixa masturbant-se en aquell entorn tan aparentment inoportú. Però la situació l'excitava. Arrencaria a gemegar com mai, fins i tot a cridar de plaer mentre el boli anava penetrant una solitud humida. Però només un petit sospir es va confondre amb el so de la ràdio del volum massa alt.
El fet que en qualsevol moment podia entrar alguna persona per preguntar algun horari, o algun company encara li feia augmentar la seva excitació. I de cop, el bolígraf va acabar la seva feina ajudat d'unes mans molles.

Es va acabar el seu torn i la van venir a rellevar. On va deixar el bolígraf?

La Paula el va utilitzar per recollir-se els cabells Quan va entrar una amiga de la Paula, necessitava alguna cosa per escriure i li va deixar. L'amiga de la Paula, sense voler, es va posar el bolígraf a la bossa, que hores més tard seria descobert pel nuvi de l'amiga de la Paula. Aquest el va utilitzar per calmar els nervis rossegant més del que estava el tap de color blau. Va rebre una trucada de la feina on li donaven una mala notícia i va tirar el bolígraf de l'emprenyament. Hores més tard, seria trossejat pel nino, el gos de la Caty que passejava la seva àvia.

Ni balcons, ni trens, ni ciutats,
ni finestres, ni rellotges, ni carrers,
un pit en dues meitats
escrites en els meus papers.

Ni taquilles, ni persianes, ni cortines,
ni faroles, ni places, ni herbes,
suor entre les espines
de les meves mans que són teves

Ni camises, ni camisetes, ni botons,
ni minuts, ni cafè, ni xocolata,
estripades sense roba i amb mugrons,
els teus líquids amb nata.

Ni taulades, ni cables, ni cadires,
ni portes, ni llums apagats,
carícies com mentires
que siguin de veritat.

PD: Escriure una escena quan comenci la pel·lícula per poder-la viure amb tu, i que la història comenci en els crèdits.

marcriera@benmirat.net