Bunyols... i què més?

A continuació, vam parlar dels ingredients i de què se'n feia amb ells, "se junta i es posa"; vam introduir el concepte de recepta i vam veure que les receptes duen lletres i nombres. Va ser el moment de descobrir la balança, per poder saber exactament les quantitats.

La següent passa va ser que com que l'aula de 5 anys som els més grossos de l'escola, érem els encarregats d'anar a comprar tot el que necessitàvem, però no sabíem el total, així que vam haver d'anar per tota l'escola a demanar quants érem entre tots. I quina va ser la sorpresa, que hi havia fillets i filletes que no sabien el seu nom i tampoc el de la seva aula, això em va dur a fer una reflexió sobre que moltes vegades els adults ens equivoquem en el plantejament de fer les coses cap a defora (projectes nous, activitats innovadores...) i no tenim massa en compte el que ens és més proper. Vaig haver de replantejar la meva intervenció per poder donar resposta al que tenia davant i que també era fruit d'una escolta i acompanyament als meus alumnes. Si tots féssim les coses més precises i contundents l'aprenentatge seria més profitós i més encertat.

Els bunyols es van fer amb l'ajuda de les àvies, però tota la feina de la setmana va ser més que important i profitosa, ja que es van treballar molts d'aspectes que tenen poc a veure amb la recepta que sempre empram per fer-los. Molt d'aquests aspectes ja han sortit en l'escrit però n'he fet un resum perquè ens pot ajudar a tots en general a l'hora de fer qualsevol cosa amb els infants. Així, amb l'excusa dels bunyols as Poriol hem tractat història personal i cultural, vocabulari, el sentit de la responsabilitat, la identitat personal i d'entorn proper, sempre valorant molt l'expressivitat corporal, i tenint en compte la sostenibilitat de les nostres accions, que formen part del nostre aprenetatge.