Madame Bâ

La història s'inicia amb la petició de visat de Madame Bâ per anar a França a buscar el seu nét predilecte engolit pel món del futbol. Quan rep la denegació del permís, decideix dirigir-se al president de la República Francesa i contestar escrupolosament tots els requeriments del formulari 13-0021. Però mai ningú no ha pogut encabir Madame Bâ dins una casella. Ella prefereix contar les coses d'una altra manera, més acord amb la complexitat de la realitat d'on prové i en la que viu. Als apartats de nom, cognom i lloc de naixement, Madame Bâ explica la seva infantesa meravellada a la vora del riu, l'amor del pare, l'aprenentatge dels ocells... Situació familiar? Madame Bâ narra la seva dolorosa i sumptuosa passió per un marit massa atractiu i dels seus vuit fills i d'aquella estranya "malaltia de la brúixola" que pateixen... A l'epígraf de nacionalitat recorda les humiliacions patides a l'època colonial i la lluita del seu país per obtenir la sobirania nacional. I així apartat per apartat, amb exquisida sensibilitat i acurat sentit de l'humor Madame Bâ ens convida a descobrir la història de supervivència d'un poble en un context advers, ple de contradiccions, somnis, necessitats i desitjos.

Erik Orsenna (París, 1947) és el pseudònim d'Eric Arnoult, filòsof, politòleg i escriptor francès que al 1988 va rebre el premi Goucourt per la seva novel·la "L'exposició colonial". Ha treballat al ministeri de cooperació francès i com conseller cultural del govern de Miterrand.

Actualment segueix vinculat al govern del seu país com a membre del consell d'estat. Des de 1998 també és membre de l'acadèmia francesa de la llengua.

El fragment...

- Et fa mal alguna cosa?

- No, pare, al contrari, estic molt bé.

- Doncs guarda't aquest benestar per tu, si no la gelosia de la gent t'ho farà pagar car. La felicitat ha de ser el nostre secret millor guardat. Parlant de secrets, te'n revelaré un, Marguerite, el més apreciat de tots, el secret del fundador de la nostra família. Em jures que mai, mai no el diràs a ningú?
Jo ho jurava perquè el que els dos consideràvem el més valuós: el nostre estimat riu Senegal. Estava més disposada a fer-ho com més coneixia la flamant història familiar: me la contava cada vegada que necessitava refer-se de les ofenses patides. I jo sabia feia molt que quan recorria a la nostra llegenda era que veritablement la necessitava, generalment es tenia per un científic "cent per cent racional", com tot aquell qui treballa al servei d'una central hidroelèctrica. "La màgia és el contrari del saber, fills meus, i sens dubte és l'enemic d'Àfrica". No estava ell inscrit a la gloriosa Escola Nacional d'Arts i Oficis, carrer Saint-Martin, número 292, tercer districte de París? No es passava la meitat de les nits preparant-se a distància per les terribles oposicions? "Jo també seré enginyer, i us ho prometo, fills meus, que el dia en què ho sigui la nostre vida canviarà". Recordo bé els seus deures impossibles, he guardat els seus quaderns de pràctiques.

Però, s'ha vist alguna vegada que la ciència alleugereixi les ferides de la humiliació? Com a bona filla, i per no frustrar-lo, jo fingia impaciència:

- Per favor, pare, fa tant que vull saber qui som realment...

Madame Bâ
Erick Orsenna
Novel·la
384 pàgs.