"Com t’ho muntes, Pedro"

Normalment vaig a Barcelona, on tenc un munt d'amics d'aquí i d'allà que sempre fa gràcia retrobar (i a més poden ser útils si no tens on dormir), perquè hi vaig viure uns quants anys i perquè no surt gaire car un bitllet d'avió. I normalment (sempre!) l'excusa és un concert. Aquesta vegada tocava un altre vell amic meu: Alice Coo­per, la meva quarta vegada amb ell. Quasi res.

I com que la frase que he sentit més vegades aquests dies és "Com t'ho muntes, Pedro", doncs si us sembla us contaré els llocs que he visitat, els bars on he begut i les botigues on he comprat, a fi d'elaborar una petita guia turísticarocanrolerade la Ciutat Comtal. Què us sembla? Bé? No? La veritat, m'és igual el que us sembli, que estem a dijous matí i encara no he entregat l' article (Hola Raquel! Una abraçada, "jefa"!).

Vaig arribar el dissabte vespre, i després d'instal·lar-me al pis depicadordel meu bon amic en Sise (té pòsters de Raimon i Pau Riba al menjador, però igualment ens l'estimam molt), vaig quedar amb una amigueta per fer sopar i una cervesa, o dos o tres. Si us agraden els kebabs (i a jo m'agraden molt), els millors del món els fan a la Rambla del Raval, i si quan els demanes una mitjana per beure et diuen que no en serveixen perquè és el Ramadan, encara és més autèntic. Ja hem sopat.

I per anar a fer unes copes? Les opcions, només al centre antic de Barcelona són extenses. Si vols escoltar una mica de heavy metal, pots anar al Tequila (carrer Escudellers) i fer aquella cosa tan divertida d'escriure peticions musicals a paperets i passar-los al DJ. Si et va més el rollo bohemi-alternatiu, es pot anar al Marsella (carrer Nou de la Rambla), que és un bar decrèpit que s'omple de turistes americans perquè serveixen absenta, la beguda preferida de Marilyn Manson i il·legal a Estats Units (o almenys açò et conten a la barra). Un dia que hi vaig anar em van dir que acabaven de sortir els R.E.M. Al mateix carrer hi ha el London, amb actuacions de blues i jazz de cert nivell.

Si el que vols és impressionar a un bergant o berganta, no hi ha lloc com el Pipa Club Jazz a la plaça Reial. Es tracta d'un primer pis, has de tocar un timbre per entrar, t'obre unseguratai entres a un antic pis del centre antic de Barcelona, amb diferents habitacions on trobes la barra, un billar, un escenari on fan monòlegs o actuacions de cabaret... Ara bé, també està ple deguirisi els preus són abusius, però ningú va dir que fos fàcil impressionar-lo!

Si sou a Barcelona un dilluns nit i teniu ganes d'una nit diferent, l'elecció és òbvia: l'Anti-Karaoke a la Sala Apolo (avinguda Paral·lel). Un karaoke rockero amb volum tronador, una presentadora divertidíssima (Rachel Arieff, té un bloc impagable) i una desfilada defreaksque tiren d'esquena. Les vegades que jo hi he estat, han passat per l'escenari estudiants d'Erasmus cantantBasket Casesobre la base deKilling In The Name(havien begut un poc); un tio amb pinta de über-pringat que es va transformar en el punyetero Belcebú mentre cantava un tema de Pantera; fans de Kiss destrossantI Was Made For Loving Youdisfressats com els seus ídols... Impagable. Ara bé, arribau-hi amb temps perquè es posa a tope. Jo dilluns passat em vaig quedar a la porta. Però hi tornarem!

I si del que teniu ganes és de ballar rock'n'roll fins la matinada, teniu dues opcions: la primera és el Màgic, devora l'estació de França: molt bona música, molta gent guapa i a vegades programen concerts genials. L'altra és la Sidecar, a la mateixa plaça Reial. Música més en plan indie, però molt ballable i bastant bon ambient.

Si el que voleu és un dia de compresa saco, el centre també és una bona opció. En qüestió de quatre o cinc carrers tens un munt de botigues on trobar algun tresor. Per trobar roba més o menys normal, el que faig jo és ficar-me a un dels tres o quatre H&M que hi ha per allà, amb roba guapa i molt barata. Si cerques coses més especials, arriba't al carrer Tallers (el millor carrer de Barcelona, sense cap dubte) i passeja't per les botigues de roba de gòtics (entre tones de cuir i cadenes, trobes algunes coses ben guapes) o per les botigues de segona mà, que no són molt cares i tenen coses guapíssimes. Últimament estan proliferant aquest tipus de botigues per la zona, i a pesar de la total incompetència dels dependents, hi trobes vertaders tresors!

Discos (en cas que en compris com jo): l'opció més fàcil és anar a la FNAC de plaça Catalunya i rebentar la targeta comprant llibres, discos i DVD's tots al mateix lloc, però té més encant passejar un poc pel carrer, que hem vingut a fer turisme, no?

Així que tornem al carrer Tallers (i si ets super-freak et passes per El Corte Inglés, que et trobes amb ofertes difícils de creure) i repassem les petites botigues com Castelló, Revolver i aquelles dues que mai sé com es diuen. Allà trobarem, a més d'edicions genials dels discos dels nostres grups preferits, rareses molt molt rares, directes no oficials, moltíssims vinils (cada vegada n'hi ha més, és genial!) i moltmerchandisingcada vegada més recercat (uns Mr. Potato dels Kiss vaig veure l' altre dia...). Un altre fenomen que he notat recentment és la creixent simpatia dels quecurrena les botigues de discos. Si abans et despatxaven amb unper allà, ara t'acompanyen a buscar el CD, el comenten amb tu i fins i tot somriuen! Impensable fa cinc anys!

Ara una pausa per dinar (recomanadíssim l'Alt Heidelberg de la plaça Universitat, menjar alemany a bon preu i cerveses d'importació) i anem a mirar llibres. Al costat del MACBA hi ha una llibreria que es diu la Central, on hi ha llibres sobre música no editats a Espanya, una gran selecció de publicacions sobre qualsevol tema i un servei més o menys bo. A més hi ha una cafeteria. I a més a aquesta llibreria es lliga fàcilment. Si hi he lligat jo, és que està tirat. També a la FNAC es troben coses interessants, i pujant passeig de Gràcia hi ha una Casa del Llibre que també és excel·lent.

Bé, amics, s'acaba l'espai, em queden moltes coses al tinter (botigues de regals amagades pel Gòtic, cines amb molt encant on pots veure concerts en pantalla gran, botigues d'instruments, zones detapeo...), però haurà de ser la propera! Esper haver-vos descobert alguna coseta interessant, i si voltros sabeu d'algun lloc que us encanta, digueu-m'ho! Fins d'aquí a quinze dies!

T'interessa la música? Escriu a "The Song Remains The Same":
psthesongremainsthesame@gmail.com