Xerrada-taller de donació d’òrgans

Enguany, han estat quaranta-un grups els que s'han apuntat al taller, xifra que posa de manifest l'interès que desperta. Tal com ens explicava minuts abans de la xerrada Rosa Servez, membre l'Alcer i voluntària del taller, els professors entreguen després una valoració al Consell insular, i el 90 per cent de les avaluacions qualifiquen l'experiència d'excel·lent, mentre que el 10 per cent restant, la qualifiquen com a bona. Cert és que l'experiència no deixa indiferent ningú i que el plantejament de l'activitat és molt encertat.

El taller
L'estructura del taller consta de tres parts diferenciades. Per una banda, l'explicació científica del doctor, que s'encarrega de plantejar el tema de la mort cerebral, de la possibilitat dels trasplantaments, dels avenços, de les dificultats, de les llistes d'espera... El taller segueix amb un curtmetratge on es plantegen als protagonistes dues situacions ben diferents (per una banda la negativa a donar els òrgans d'un fill mort, i després, la necessitat de rebre un trasplantement). I per acabar, la xerrada clou amb el testimoni real de tres persones, Sito Villalonga, trasplantat de ronyó i de pàncrees, Rosa Servez, mare de donant, i Cati Gomila, trasplantada de cor. Testimonis que emocionen i que personifiquen la situació des de diferents vessants.

El doctor Fernández Cid, va començar captant l'atenció dels alumnes explicant la feina que fa a la UCI amb malalts crítics, i també com a coordinador de trasplantaments de l'hospital Mateu Orfila. Va presentar Alcer-Menorca, l'associació que lluita contra les malalties renals i va llençar la primera pregunta a l'aire "heu sentit abans a parlar sobre la donació d'òrgans?". Cert és que pel·lícules i sèries de televisió tracten el tema de tant en tant, tanmateix, els joves i les persones adultes que gaudeixen de bona salut no se'l solen plantejar. Tanmateix, la intenció d'aquest taller és justament despertar consciències, i és que tal com ens expliquen els experts, la donació d'òrgans es planteja als familiars en moments molt durs, just després de la mort d'una persona propera i estimada i en agafar desprevinguts, la pregunta pot incomodar i desconcertar i tenir justament per açò una resposta negativa.

Ramón Fernández Cid va parlar als joves, per exemple, de la llei que regula la donació i el trasplantament d'òrgans a Espanya i dels principis i les normes generals. Els alumnes van escoltar amb atenció que és un acte voluntari, altruista, anònim, amb finalitat terapèutica i que té en compte l'equitat en la selecció i l'accés al trasplantaments. Al nostre país, a dia d'avui es produeixen unes 1.600 donacions a l'any, cosa que permet fer uns 4.000 trasplantaments. A pesar d'açò, es calcula que són unes 7.500 persones les que estan en llista d'espera, cosa que suposa que moltes persones moren esperant ser trasplantades. El percentatge diu que el 85 per cent de les persones accedeixen a donar els òrgans dels seus familiars difunts, mentre que el 16 per cent restant s'hi nega. Sigui com sigui, els trasplantaments que es duen a terme amb èxit suposen una autèntica segona oportunitat per a les persones malaltes ja que se'ls allarga la vida una mitjana de 31 anys.

Durant la xerrada van sortir qüestions com la responsabilitat que tenim tots nosaltres en ser part de la societat, que ens podem veure en qualsevol moment tant a una banda com a l'altra de la cadena. Es va parlar també de la necessitat de reflexionar i de compartir les reflexions amb els més propers i de la possibilitat de redactar un testament vital o unes voluntats avançades. Durant el taller, els alumnes van tenir oportunitat de fer moltes preguntes d'entre les que destacam per exemple, "quantes vegades es pot trasplantar el mateix òrgan?", "puc donar essent menor?", "es pot escollir el receptor?", "en què consisteix i quines conseqüències té un trasplantament de cara?". En acabar la trobada, el doctor va seguir responent preguntes.

Sens dubte, gran part de l'èxit de la iniciativa, a banda de la mà esquerra del doctor, capaç de parlar sense truculències d'un tema que pot commocionar, són, tal com va quedar palès a l'institut d'Alaior l'altre dia, els tres testimonis de na Cati, en Sito i na Rosa. La seva experiència personal aporta l'ingredient d'humanitat i esperança que arrodoneix la xerrada amb els joves.