"Quan ets portera d’una escola, has de reunir diferents qualitats"

N'Assumpta està casada, les seves filles ja són grosses, i afirma somrient que ha estat i és molt feliç en la seva vida. Però quan era joveneta tenia dues idees al cap. Una, ésser mestra, i l'altra, ésser monja. " Vaig escoltar la crida a la vida religiosa, però quan era a Tortosa vam tenir dificultats familiars que em van fer tornar. Aquell mateix estiu vaig conèixer el meu homo. Vol dir que no he estat monja. No he estat mestre. Però no me sent gens frustrada. Me sent molt afortunada i molt rica".

Un matí qualsevol, passam dues hores amb ella a la porteria del centre, i ens convertim en testimonis de l'anar i venir de gent i de la sensibilitat que ella desplega en totes i cadascuna de les coses que fa.

Assumpta, quin any va entrar a fer feina a la Consolació?
Dia 9 de setembre de 1974.

(Dues alumnes vénen a la porteria a cercar un parell de barres de xoc)

I diu que és una vocació?
Crec que tota feina és una vocació, però aquesta per jo complementa tot el que volia ser. Don gràcies de poder estar a prop dels mestres. Som una enamorada de l'educació. I també don gràcies de poder servir. Quan venc aquí deix la vida privada defora.

Però se'n duu l'escola a casa?
No, tampoc. És una sort que tenc.

I com s'ho fa, n'Assumpta sa portera, per mantenir la mateixa energia any rere any?
Jo pens que deu ser la relació contínua que mantenc, les mostres d'afecte. He vist generacions i he tractat tothom amb amabilitat i respecte, des de la llibertat, amb acolliment sempre, amb sentit de l'empatia. Quan ets portera d'una escola has de reunir diferents qualitats.

(Un professor cerca la Madre María. "Prova en es nombre...", li diu n'Assumpta, "i si no la trobes...")

El fet de fer feina a un centre religiós en què l'ha condicionada?
A nivell personal, com te deia, m'ha ajuntat les dues branques que se'm presentaven en la vida. Però jo sempre he estat independent i imparcial. He vist les coses de manera objectiva. No m'avenc ni molt manco amb tothom. Però una de les grans satisfaccions que puc tenir fent feina amb la gent és arribar a acords i enteses quan no havíem començat entenent-nos. Sempre he practicat la prudència màxima, però també amb el màxim diàleg. D'aquesta manera puc estar al costat dels que pensen com jo i també dels que no hi pensen.

(Atén una telefonada. A la vegada, una mare ve a cercar els deures del seu fill que està malalt. "Que se millori!" li diu n'Assumpta)

I què fa quan arriba els matins a l'escola? Quina és la rutina?
A les set i mitja pas per Comunitat i agaf les claus. Obr la primera porta, encenc els llums i mentre venc baixant me pos a cantar. Pens que d'aquí una estona l'escola s'omplirà de fillets i filletes i així, buida, hi ha un eco que fa que la meva veu soni molt bé (riures). Ara que és Advent, venc a encendre una espelma a l'entrada. Obrim la porta a les 7.45 als alumnes més puntuals, els d'ESO entren a les vuit. I ja venc a la porteria a rebre els professors que entren per aquí. Una volta Secundària ha entrat, me recollesc aquí a la porteria i berén, llegesc el "Menorca" i esper que comenci Primària a arribar.

Amb tots aquests anys, vostè ha viscut entre molts, els dos grans canvis que ha fet l'escola. Per una banda convertir-se en una escola mixta, i per una altra, la implantació de l'ESO.
El canvi a l'escola mixta era necessari. Havíem estat tan classificats durant tant de temps, "Calós" de fillets i la Consolació de filletes, que ja ens convenia fer l'obertura i posar-nos més en concordança amb la societat. També me va agradar la implantació del català.

(Una mamà ve a cercar una filleta per anar al metge. Un fillet ve a cercar la granera i la pala "Què ha passat qualque cosa?" diu. Sona el telèfon)

No sempre és un bullit així, eh. Quan s'ajunten les coses me dic a jo mateixa, no perdis la compostura, la imatge val molt, el que dius, com tractes. La persona que ve a veure't se n'ha d'anar ple i satisfet.

Rallàvem dels canvis que ha viscut l'escola i te diré que amb la implantació de l'ESO l'ambient de l'escola ha canviat molt. L'educació ha canviat molt. Els alumnes ja són homes i dones quasi, amb les seves complexitats. I tenim que els adults hem de posar normes i prendre mesures.

(Dos fillets vénen a cercar serradís i la pala i la granera)

Com veus el que faig no són grans coses, són petites coses que si les ajuntes en fan una de grossa.

Li diuen que és imprescindible?
No m'agradaria ser-ho. L'educació som tots. M'agrada aquella frase que diu que "entre tots, tot". Per açò vaig formar part del Consell Escolar molts d'anys i sempre he trobat interessant que altres companyes del personal no docent també en formin part.

(Una filleta ve a cercar paper de wàter, "No el posis a cap banda que se pugui banyar, d'acord?")

I com encara la idea de la jubilació, tot i que encara li quedin uns quants anys de feina?
Fa molts d'anys que som aquí dins i sent que finalitza el llarg camí i que he de deixar pas. Me'n vull anar bé, no gens cremada.

(Arriba un fillet dient que té mal de cap. Li posa el termòmetre, mentre li toca el front amb la mà. Ell ve acompanyat de dues amiguetes a qui n'Assumpta amb veu dolça els diu que tornin a la seva aula, que poden estar tranquil·les. El fillet no té febre. N'Assumpta li prepara un got d'aigua amb sucre, sense dir-li el que és i el fa seure una estona. Pocs minuts després el fillet se troba molt millor. Li somriu i se'n torna a classe)

Fa uns anys que no mos deixen donar cap tipus de medicament. Abans donàvem qualque aspirina (...) Rallàvem de la meva jubilació. Me vull endur totes les coses positives que he viscut aquí sabent que he servit. Me retiraré quan toqui, amb una empremta dins jo.

(Sona el telèfon. Fa la gestió perquè atenguin la urgència de la telefonada. Obre la porta a un alumne. Ve una mestra a demanar quina aula o sala poden emprar per fer una reunió. Dona una bossa de fems nova a una filleta).

No tenc cap ganes de fugir, però pens que he de seguir. No me vull aferrar.

(Un mestre ve a cercar un caramel i l'agafa de la cistelleta que ella té mig amagada. "Els compr jo per a ells, no saps que bé que va un caramel de vegades!". Una filleta ha patinat als serveis i s'ha fet una ferida a l'esquena. No és res greu, però una mica de Betadine no li farà cap mal. N'Assumpta fa les cures mentre li indica a una mestra on són els informes que han deixat per a ella)

S'endurà moltes coses bones, però quina destacaria?
Haver vist créixer els fillets i les filletes. Sé que ells i elles també s'enduran un record meu i esper que sigui bo. El món l'hem de fer bo, a pesar de tot.

Per què ho diu?
Aquell temps, quan voltros éreu petites, tenia coses molt bones i se veu amb què voltros heu crescut ben íntegres. Crec que el testimoni és important. Avui trob a faltar les famílies, es fa més dificultós, sent que hi ha una buidor de testimonis de gent que sàpiga quedar al seu lloc. Ara els joves no ho tenen fàcil.

(Una filleta ve a tornar la pala i la granera i n'Assumpta li diu que les deixi davall l'escala. Són quasi les dues del migdia, i ha d'anar a obrir la porta del pati. L'acompany. Així donam la conversa per acabada, travessant el pati amb les claus en mà, i fent aturada davant el mural on els alumnes de Paca Florit la van immortalitzar. Amb humor i amb amor, per descomptat.)