TW
0

Vicenç Arnaiz Sancho és llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Psicologia per la Universitat Central de Barcelona i especialista en la pràctica psicomotriu d'ajuda ASSEFOP. Actualment dirigeix l'Equip d'Atenció Primerenca de Menorca. Així mateix ha estat director de l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància del Govern de les Illes Balears, assessor extern del Ministeri d'Educació per temes relacionats amb la primera infància, formador de mestres d'Educació Infantil, professor associat de la Universitat de les Illes Balears, president de l'Observatori de la Infància de Menorca i assessor de l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI) en qualitat d'expert en Educació Infantil i membre de la Junta del Fons Menorquí de Cooperació com a representant del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca. També és membre del Consell de Direcció de les revistes Aula d'Educació Infantil i Guix d'Educació infantil i codirector de la col·lecció de llibres Aula infantil de l'Editorial Graó.

El joc està reconegut com un dret dels infants?
Poques persones saben que el Codi d'Hammurabi, datat del 1760 aC. i ubicat a Mesopotàmia, ja recollia uns drets específics dels infants . L'article 31 de la Convenció dels Drets de l'Infant reconeix que tots els infants tenen dret a l'esbarjo, al joc i a participar en les activitats artístiques i culturals. Però, fixeu-vos, no és fins el 1989 quan la Convenció sobre els Drets dels Infants es signa a les Nacions Unides. Per primera vegada hi figura l'article 31 que reconeix als infants dret a jugar i a participar de la cultura. Per tant estem parlant d'un dret jove, molt jove. Tot just fa 20 anys que hem reconegut explícitament que els infants tenen dret a jugar. Tot i que dos països encara no els han signat: Somàlia i Estats Units. Desconec per què no ho ha fet Somàlia. Sembla ser que els Estats Units no signen perquè no està disposat a renunciar a la possibilitat de condemnar a cadena perpètua als menors ni a prohibir que a les escoles que vulguin es prediqui la desigualtat.

És realment tant important el joc? Per què?
Sí, el joc és una cosa molt seriosa. Jugar és l'eina de l'espècie humana per activar i conduir el desenvolupament emocional i intel·lectual durant els primers anys. Jugar és la manera dels infants per accedir al món, conèixer-lo i interpretar-lo. Jugant aprenen a comunicar-se, a establir relacions. Els manté interessats i actius perquè els dóna plaer. Per açò aprenen tant i tant de pressa: perquè ho fan jugant, que és el mateix que dir que ho fan gaudint. Jugar els possibilitat arriscar, assajar, equivocar-se, redreçar... perquè tot "només" és un joc. Aconsegueixen el domini perquè repeteixen, i repeteixen perquè disfruten.

Les famílies són conscients d'aquest fet? I les administracions?
La Convenció dels Drets dels Infants, com la Declaració Universal dels Drets Humans són acords que obliguen els estats i les administracions en general a respectar-los i a fer-los respectar. Els nostres infants han deixat els carrers i les places. La majoria d'espais públics urbans han esdevinguts perillosos i inhòspits pels infants. L'urbanisme els ignora i els amenaça. El dret a jugar inclou el dret a tenir a on jugar. Si no tenim on jugar, no tenim a on trobar amb qui jugar. Els infants queden tancats als espais familiars que avui són més petits i aïllats que mai. Són atrapats per les pantalles. La Xarxa són les noves places a on trobar-se.

El dret a jugar també té a veure amb el dret a tenir temps per jugar. I què passa amb les agendes d'algunes criatures?
Les famílies solen procurar el que creuen millor per als seus fills.

A qui correspon cuidar per tal que imperi el bon criteri?
De moment qui socialment està més atent al desig de jugar dels infants són els interessos econòmics. Tanmateix és encoratjador veure com algunes famílies s'ajunten i creen condicions per al bon joc dels seus fills

El dret al joc, és un dret vulnerat? Hi ha diferències entre els països del nord i del sud? Hi ha algun lloc on hagin pres més consciència de la importància del joc?
A Menorca també hi ha un nord i un sud. Les darreres dades oficials diuen que el 20 % de les famílies menorquines estan sota el llindar de la pobresa. Altres dades precisen que el 7% dels menuts estan en situació d'extrema pobresa a Menorca. Parlam clar? Més de 3.000 infants menorquins estan en situació de pobresa. Abans de parlar del dret del joc cal garantir el dret a la igualtat, que és un dret bàsic i anterior. El pitjor enemic de l'esperit lúdic és la desesperança, la desil·lusió. Les desigualtats són insultants. Sabeu a quines societats juguen més els infants? A les més equitatives. No en les que alguns assoleixen un nivell de vida més alt. Juguen més a les societats més equitatives, més igualitàries, més justes.

Què li passa a un infant quan no juga?
Avorrir-se una mica és una bona medecina per valorar la participació, la complicitat. L'avorriment temporal és una bona oportunitat per agafar perspectiva i prendre decisions. Una altra cosa ben diferent és no jugar habitualment… No jugar normalment és no gaudir habitualment del que és fa. Qui no gaudeix no pot créixer, es queda sense energia, sense vocació. Jugar és intuir més del que es veu a primera vista. Qui no aprèn a mirar enfora, qui no aprèn a mirar amunt… només viurà entre el pedreny i els clots.

Es pot relacionar el dret al joc amb el de la participació infantil?
Els infants jugant es fan senyors de si mateixos, i de les seves decisions. Els jocs col·lectius són els primers assajos de participació. Som els primers assajos amarats de gaudi.

Vol afegir res més?
Sí, si em dones l'oportunitat recordaré que l'article 24 de la Declaració Universal dels Drets humans proclama el dret al temps lliure. Tots els adults i adultes tenim el dret i el deure de gaudir de temps lliure. Hi ha algun temps lliure més bonic que el compartit amb el joc dels nostre fills?