Sense tabac a l’institut

Fa uns tres anys que a l'IES Joan Ramis i Ramis de Maó es treballa en la prevenció del tabaquisme. Una inquietud que amb el temps ha evolucionat fins a tenir forma de programa, en què l'institut maonès treballa conjuntament amb el centre de Salut Dalt Sant Joan, amb el recolzament de l'Apima i també del Consell insular i el Govern balear.

Va ser l'any passat, que fou possible iniciar amb força diferents activitats del programa de prevenció. La intenció, ajudar a que hi hagi menys persones fumadores o retardar el començament d'aquest hàbit entre els alumnes. El programa del Ramis, un conjunt d'activitats coordinades i complementàries, és en realitat una adaptació local de les versions més efectives que es coneixen. Des del respecte i la coherència, es fa feina amb l'alumnat realitzant activitats dins l'aula durant els quatre cursos d'ESO. I es fa feina amb el seu entorn més proper, el centre i les famílies.

El curs passat, es va treballar en l'anàlisi de la situació de la comunitat educativa. A través d'enquestes realitzades a tot el professorat, personal no docent, alumnat i també a les famílies dels alumnes de 1r d'ESO, es va obtenir una valuosa informació a partir de la qual es van plantejar els objectius del programa i programar activitats aplicades a l'entorn real.

És enguany que el programa es consolida a l'institut, incorporant activitats dirigides als alumnes de 2n d'ESO, a les famílies i al mateix centre. L'objectiu és aconseguir que l'aire estigui lliure de fum de tabac, i que es valori com a quelcom positiu, com un dret que cal garantir i defensar.

El repte immediat és aconseguir que els alumnes es facin seu el programa, que hi participin activament fins a fer-lo útil per a ells mateixos. I és que es tracta d'una iniciativa viva, que contínuament s'adapta a les prioritats que van sorgint i que té en compte totes les aportacions, idees i col·laboracions.

Amb els alumnes
La prevenció es basa en potenciar els factors de protecció i minvar els factors de risc, abans de començar a experimentar amb el tabac. És per açò que amb els alumnes, durant els quatre anys d'ensenyament Secundari, es fa feina durant 22 sessions en total, en horari lectiu dins d'activitats curriculars i també en hores de tutoria. La idea és desenvolupar valors personals i competències socials, i a la vegada, tenint accès a informació crítica de tot el que envolta el tabac.

A l'institut
Dins del centre, les activitats que es realitzen estan encaminades a defensar i garantir el dret de respirar aire lliure de fum, així, s'ha millorat la senyalització de l'institut, s'han minvat els estímuls que desencadenen les ganes de fumar i s'ofereixen de manera periòdica tallers per a deixar de fumar dirigits a professorat, personal no docent i adolescents. Es crea un ambient on es valora tant el fet de no fumar, com l'esforç que es fa per mantenir el centre sense fum, i l'esforç que fan les persones que intenten deixar-ho.

Amb les famílies
És evident qua alguns dels factors de protecció o de risc es poden desenvolupar a l'entorn familiar, i és per açò que el programa ofereix informació periòdica de les activitats que es fan a través del programa, així com dels valors, habilitats o comportaments que poden ajudar a mantenir els adolescent sense fumar.
S'han imprès tríptics informatius per a les famílies on per exemple es troben diferents recomanacions per crear "llars sense fum". També, s'ofereix ajuda a totes aquelles persones que vulguin deixar de fumar i s'engresca a la participació en el programa, per tal de sumar idees.

En conjunt a tot l'ESO hi ha un 60% de l'alumnat que no ha provat mai el tabac i un 10% d'alumnes que fumen de manera regular (diari o setmanal). Però si es mira segons el curs, es veu una progressió des de primer fins a quart d'ESO tan en el número d'alumnes que fumen de manera regular, com en el número que ja ha tingut alguna experiència amb el consum de tabac. El salt més gran ens surt entre primer i segons d'ESO, igual que en altres enquestes. La edat mitja en que proven el tabac està en els 13,1 anys. Però a primer d'ESO ja hi ha un 3% de fumadors regulars. Aquestes dades coincideixen amb les trobades a altres llocs i aconsellen iniciar les tasques preventives a primer d'ESO, o abans.