L’anònim pacient anglès

Recordo que en un moment d'extrema excitació em vaig aprendre i vaig fer aprendre els meus companys el jurament de vassallatge que els nobles hongaresos feien al rei.

Recordo que volia que em diguessin comte Almàsy o senzillament Làszlo.

Recordo els sacs de ràfia i de jute que baixàvem dels camions a mà amb els meus germans i que les mans se'ns pelaven i ens sagnaven i els dits se'ns tornaven negres i no hi havia manera de fer-los nets amb el sabó.

Recordo que a la família havíem treballat amb sacs des de temps immemorials. Primer els fabricàvem, després només els estampàvem i al final només els compràvem a l'estranger.

Recordo que els primers negocis amb els xinesos, com que ningú a la família sabia parlar anglès, vam convidar a sopar a un amic meu, que coneixia el jurament del comte Almàsy, el qual es va fer passar per mi i va fer de traductor per al pare.

Recordo l'olor aspra del jute i com m'agradava després de dinar amagar-me entre els sacs amb un mapa del nord d'Àfrica i quedar-m'hi adormit.

Recordo que el dia de l'incendi després de dinar vam anar al Tibidabo amb la meva xicota.

Recordo que per sortir de la propietat havíem de passar un pas a nivell.

Recordo que el cotxe que tenia aleshores era un Golf GTI blanc.

Recordo que aleshores no pensava que aquella noia, la Maria, seria un dia la meva dona.

Recordo que a l'arribar l'hora foscant el cel era d'un blau fosc com carbó i que unes siluetes com exploradors hússars s'abalançaven sobre el nostre cotxe. Com un presagi de mort.
Recordo que quan vaig arribar a casa tot era un drama. S'havia cremat el magatzem de sacs on dormia cada tarda.

Recordo que al bar que hi havia al costat del magatzem els parroquians deien que el meu pare havia calat foc al magatzem per cobrar l'assegurança.

Recordo que els meus germans em van explicar que quan es va iniciar el foc el meu pare va anar al magatzem i que, trasbalsat, corria amunt i avall de la nau tractant de salvar les bales de sacs i que cridava que l'ajudessin i ningú el va ajudar.

Recordo que no teníem assegurança.

Recordo que un dels que més insistien a dir que el foc havia estat per cobrar l'assegurança era en Salvador, un noi que jugava a hoquei sobre patins i que havia festejat amb la Maria.

Recordo les mirades d'enveja al poble perquè érem rics i per això ens teníem merescut que se'ns cremés el magatzem.

Recordo que els bombers ens van dir que havia estat un curtcircuit.

Recordo que quan va passar allò de l'incendi vaig pensar que havia estat provocat per en Salvador que volia venjar-se perquè li havia pres la xicota.

Recordo les paraules del jurament de vassallatge que els avantpassats del comte Almàsy feien als seus reis: «Avádlottak betegsége matt még hem kezd_dött el érdemben annak az ügynek a bizonyítása, amelyben az érintettek számlájára írja az ügyészség, hogy tavaly megöltek és kiraboltak egy arab pénzváltót».

Recordo que després de l'incendi ja no volia que em diguessin Làszlo o comte Almàsy, ara era simplement l'anònim pacient anglès.

Per a N i L i P.