Història d’una mestra

L'ensenyament ha sigut sempre una lluita de David contra Goliat en un món ple d'injustícies i desigualtats, i com a qualsevol fet humà, també va viure la seva pròpia revolució durant el primer quart del segle XX, quan l'educació va transformar-se de privilegi a necessitat. Quan els nombres i les lletres van començar a ser imprescindibles en una època que havia engegat amb vapor i prenia velocitat a marxes forçades amb l'electricitat. A Espanya, el panorama dels mestres era desolador: amb escassos recursos i moltes traves en un món dominat pel poder civil i eclesiàstic, tenien poc marge d'acció i una feina titànica, conscients que el progrés d'un país requeria educar a una gran massa analfabeta i constrenyida per les dificultats econòmiques i socials. L'adveniment de la República, més enllà de la càrrega política, va suposar dins de la primera experiència democràtica del país un profund canvi en el paper dels mestres: la idea original fou crear un projecte per revaloritzar l'ensenyament i poder fer avançar el país mitjançant la divulgació de la cultura entre la població i sobretot a la gran base demogràfica d'Espanya, formada per classes modestes del camp i de la ciutat. Les seves propostes foren dotar-los d'una major qualitat de treball amb augment de sous, major inversió en material d'ensenyament, actualització dels programes d'ensenyament, apropament científic a la natura i dels avenços tecnològics de l'època...

De tant en tant es publiquen homenatges a tots els professors i professores que donaren i segueixen donant més que la seva professió al progrés intel·lectual, conscients de preparar per al futur la següent generació en un món mai perfecte i ple de dificultats. I es descobreixen petites joies, com la pel·lículaLa lengua de las mariposas, amb l'immens Fernando Fernán Gómez, o la novel·laHistoria de una maestra, de Josefina R. Aldecoa, on es narra l'experiència vital i laboral de Gabriela López Pardo, que a mena de memòries per a la seva filla Juana ens explica els principals records de la seva vida: des del dia que rep el seu títol de Magisteri fins poc abans de l'última guerra civil espanyola, es van succeint records molt vívids d'una dona de classe modesta de les primeres dècades del segle XX: el seu primer destí en un petit poble asturià, la seva experiència a Guinea Equatorial, la renovació pedagògica impulsada durant la Segona República, quan es casa amb l'Ezequiel, un mestre rural compromès políticament, i neix la seva filla, i finalment l'arribada a una colònia de miners on es gestaran les primeres revoltes obreres que marcaran definitivament el destí de la família i de la pròpia Gabriela.

Així doncs, d'una banda l'autora ens mostra la trajectòria vital de la protagonista, immersa en una època històrica en la lluita per acceptar les dones com individus amb drets. La Gabriela, filla única educada per un pare liberal que vol que visqui les oportunitats que ell no va poder, és sovint qüestionada per la doble moral de la societat a la qual pertany; els prejudicis socials i culturals es reflecteixen més sagnants en quant la protagonista es tracta d'una dona jove, soltera i allunyada de la seva família en gran part de la novel·la. Que una dona treballés, viatgés sola, tingués amistat amb homes i es llaurés idees pròpies era quelcom tolerat però difícilment admès.

I d'un altra banda, la seva trajectòria laboral: la protagonista esmerça la seva joventut en per donar el seu gra de sorra per un futur millor, tota ella és un símbol d'aire fresc necessari en un país on l'educació s'havia estancat. Amb intuïció i la seva inesgotable energia, la jove multiplica els escassos recursos disponibles i sovint limitats pels prejudicis socials i culturals existents des de fa segles, per imprimir esborranys de pedagogia en les seves classes.

Més enllà d'idees polítiques, que l'autora empra com a eines de contrast per mostrar com van influir decisivament en el món de l'ensenyament, se'ns descriu amb detall com era la vida diària dels mestres de l'època: titulats des de molt joves, acceptaven places a qualsevol lloc d'Espanya i de les seves colònies en un temps en que els mitjans de comunicació eren pocs, lents i sovint ineficaços; sous minsos, gairebé de misèria; les ingerències dels poders civil i eclesiàstic, poc interessats en novetats pedagògiques; l'assumpte de la seva llar sovint es resolia repartint-se l'any lectiu en diferents cases dels vesins del poble, en una pensió o en un racó de la mateixa escola; amb insuficients recursos i material escolar, havien de fer mans i mànigues per donar una mínima eficàcia i qualitat al temps que els fillets i filletes passaven a classe, sovint interromput per treballar com a mà d'obra barata però fonamental a l'economia de moltes famílies. I la novel·la em deixa una última certesa amarga: que el sentiment de solitud intel·lectual i humana devia ser el més dur de suportar.

T'agradarà si... t'atrau la narrativa costumista amb fons social. Altament recomanable per tothom qui vulgui conèixer la vida real dels mestres i les limitacions en les quals vivia una dona que volgués desenvolupar-se com individu a l'Espanya de principis del segle XX.

No et convencerà si... no t'agraden les trames costumistes ambientades en l'Espanya del segle XX. I tanmateix, aquesta novel·la mereix una oportunitat per reconèixer la gran vàlua del professorat en aquesta tasca tan ingent i difícil com és la preparació intel·lectual dels nostres fills per defensar-se a la vida.