Rosa CarrerasCiutadella02/02/11 0:00
TW
0

Ha recalat pocs dies a l'Illa, però ho ha fet amb la intenció de sacsejar-nos les consciències i no deixar-nos indiferents. Laia Foguet Seguí (Lleida, 1991), és estudiant de 2n de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i dilluns, va ser convidada per l'IES Biel Martí per fer una xerrada als alumnes en el marc de la celebració del dia de la Pau i la No-violència. De fet, cada any, a l'institut de Ferreries es reflexiona amb valentia sobre les conseqüències reals i palpables de la vulneració dels drets humans, despertant els estudiants a una realitat que sovint des de la idíl·lica i plàcida Menorca ens queda massa enfora. Enguany, Laia Foguet s'ha encarregat de posar en primera persona veu a la reflexió compartida. El tema escollit, la commemoració, a Bòsnia, del 15è aniversari del genocidi de Srebrenica; en paraules de Foguet, "una neteja ètnica que va finalitzar amb més de 8.000 morts, musulmans seleccionats i assassinats indiscriminadament: la vergonya d'Europa".

Srebrenica, Bòsnia
L'experiència que ens ha vingut a contar Laia Foguet commociona. Ella, realitzant un curs de fotoperiodisme, va tenir l'oportunitat el passat mes de juliol de 2010 de recórrer durant dues setmanes Bòsnia i Herzegovina, coincidint dia 11 al cementiri de Potocari, amb l'enterrament de 800 persones recuperades en distintes fosses comunes, acte central de la commemoració d'enguany del genocidi de Srebrenica. Així, de la mà de l'ONG Kvlar Fotope-riodistas, un col·lectiu interessat en donar a conèixer a la nostra societat situacions i conflictes bèl·lics, socials i econòmics que es produeixen diàriament i de forma continuada arreu del món, Laia Foguet va viure un punt d'inflexió a la seva vida. "En la meva vida hi ha un abans i un després de Srebrenica", afirma. Després de veure, escoltar, fotografiar i sentir-se part, és impossible callar. "Jo crid de vergonya, de vergonya per la ignorància europea, de vergonya pel que la ONU va permetre que succeís fa només 15 anys". Crítica, revoltada amb la ignorància i el passotisme, disposada a denunciar i fer extensiva la seva experiència, Foguet transmet, en les distàncies curtes, la força i la vitalitat dels inconformistes. Als ulls hi té l'espurna dels qui no tenen por i no callen.

Laia Foguet explica que en aquests 15 anys Bòsnia encara no s'ha recuperat del conflicte. Els testimonis que va recollir durant les dues setmanes que va recórrer la zona, impregnen la seva memòria de paisatges urbans en ruïnes i d'històries personals tràgiques fins a l'extrem, de vides esmicolades. "Bòsnia és ara un país dividit entre la federació de Bòsnia i Herzegovina i la Repúblika Srpska. Bosnians, serbis i croates viuen en el mateix territori, però de cap manera conviuen. Cada poble, regió i ciutat té les respectives zones separades i moltes d'elles encara desprenen un odi irracional envers l'altre bàndol. La interculturalitat que sempre ha caracteritzat els Balcans i les dificultats de convivència que semblaven mínimament superades amb el govern de Tito, varen desaparèixer en una guerra memoricida, d'eliminació sistemàtica de l'altre i de neteja ètnica".

Laia Foguet explica, que "creuar la frontera entre la realitat i el que creus que és realitat és el més difícil de tot". I és que a partir d'aquí ja no hi ha volta enrere, hom no pot ignorar el que sap ni el que ha vist.

Gràcies, Laia, pel teu testimoni.