"Lokus", una obra excel·lent

S'obre el llum i es veu una habitació amb un llit d'un manicomi (on esdevé pràcticament tota l'acció). Lokus, una comèdia que explora durant tota la seva representació els sentiments que ens ocorren en la nostra vida diària: amor, confiança, soledat, sexe, tristesa, depressió… tots aquests sentiments són representats pels personatges principals, en Miquel i en Blai que al llarg de la representació et fan reflexionar i pensar, amb humor, tots els temes que es tracten. Es produeix teatre dins teatre, una forma enginyosa de cridar l'atenció i d'implicar el públic a dins l'obra.

Escrita amb un llenguatge viu, entenedor, quotidià, superficial i sentimental al mateix temps, tot influint en la persona que llegeix, veu o escolta l'obra de teatre directament; un llenguatge simple que no ha de menester ser complex ni excessivament culte per arribar profundament al lector i/o espectador de forma humorística i reflexiva.

Lokus introdueix a dins seu fragments d'escriptors de gran importància històrica i cultural, com per exemple l'autor anglès renaixentista William Shakespare o el poeta espanyol postromàntic G. A. Bécquer. A més, durant tota l'obra s'utilitza la música del francès Jaques Brel per representar els moments de soledat i tristor d'en Miquel (personatge principal).

Ponç Pons ens relata una sèrie d'entretingudes i divertides vivències, que combinen l'humor amb la seriositat de la situació, i ens fa reflexionar sobre la importància que donem a algunes coses i la poca que en donem a aquelles que realment la necessiten.

Com resumeix molt bé la frase que va dir Artur Adamov i que es troba a la primera plana del llibre, "es tracta que l'espectador rigui conservant la serietat".

Una obra que fa que reflexionis sobre la vida, és com si els personatges portessin un mirall i reflectissin amb humor i rerefons tots els problemes, sentiments i vivències que ens envolten en el món actual. Amb uns personatges tendres i, al mateix temps, simples però complexos que et fan arribar el seu missatge i el tipus de personatge que són només observant la forma de parlar i de comportar-se durant l'obra. Amb un llenguatge senzill i clar, amb un pèl d'ironia en segons quins fragments, però és aquesta senzillesa i claredat humorística la que captiva realment l'espectador o lector.

En realitat, sense saber molt bé el que anava a veure, vaig sortir entusiasmat de l'estona que aquesta obra de Ponç Pons ens havia fet passar i vaig pensar que la millor opció era llegir el text. Senzillament una obra excel·lent.