TW
0

Cristòfol Pons (Quitolomalo) torna a ser protagonista dins l'àmbit artístic alemany. L'autor menorquí revisita la galeria Vierter Stock a Berlín amb una nova sèrie de Els homes TNT. El març de 2009 exposà allà la seva obra amb una estada-resident de creació per a artistes. Enguany repeteix mostra amb una col·lecció d'enèrgics i explosius dibuixos amb els que critica la propaganda dels governs.

El pintor inaugurà proposta el passat dia 22 sota el nom internacionalitzat de TNT-People, i romandrà oberta al públic berlinès fins el proper dia 19. Els creadors menorquins semblen haver trobat a la capital alemanya el bullit de diversitat cultural que li manca a l'Illa. Pons explica com aquest projecte "és a primer cop d'ull fràgil, simpàtic i senzill, però amaga una temàtica un poc més crua, esqueixada i irònica". Quitolomalo sempre ha cercat la intenció de provocar una doble sensació a l'espectador: colors vius i alegres que conviden una tercera reacció, la rialla. Una seqüència d'expressions que l'artista ha anat observant quan l'espectador mira la seva obra.

Els homes TNT sense rostre es a l'apropament i que, en segon lloc, ens ofereixen una sensació de rebuig enfront un concepte cruel. Pons va encara més enllà i confessa que li agradaria causar succeeixen en el temps al treball de Quitolomalo. Empra l'anonimat com a important eina social doncs "el rostre és un dels elements indispensables de la pròpia identitat". Així aconsegueix donar uniformitat als personatges com "gairebé un sistema feixista i autoritari, a on tots són iguals però a l'hora no ho són". "Qualsevol home TNT pot ser qualsevol de nosaltres", afegeix. Uns subjectes que dibuixa buits per dins i sense extremitats (ni mans ni peus), quelcom amb el que emfatitza el fet que ser "sotmesos a un conjunt on el fet de desmarcar-se com a ésser individual està mal vist, dóna pas –com a conseqüència– a la despersonalització de les accions i la massificació de la condició essencial". D'aquesta manera Pons experimenta amb l'expressió artística el funcionament dels sistemes feixistes i autoritaris "en el sentit propagandístic per difondre el seu missatge i controlar la massa en benefici del "col·lectiu" (especialment en el cas nazi)", doncs considera que "l'única diferència amb el nostre sistema actual és que aquestes societats autoritàries van fallar amb l'ús de la força".

En canvi, "el nostre sistema és molt més perfeccionat, ens controlen a partir de inventar-se necessitats que nosaltres concebem com a primordials".