TW
0

A què es refereixen quan diuen que fan un pop poca-solta?
D'on ha sortit això? Ho neguem rotundament. És una infàmia, pura difamació. Bé, potser ho ha dit algun cop algun component del grup; però, aprofitem aquesta entrevista per desautoritzar-lo fermament i per afirmar que és un mentider i que si va pel món dient això, té els dies comptats a Deboits. Millor, pop sorneguer, que queda més seriós.

Com neix Deboits?
Neix d'una amistat que ve de lluny i es remunta als temps d'estudiants universitaris. En Xevi (teclats) i Llorenç (bateria) van coincidir a la Universitat de Vic, van compartir pis i l'afecció per la música; a partir d'aquí, alguns anys més tard, ens vam anar afegint la resta de components, tenint en compte que en Llorenç i en Sergi són menorquins i la resta, som o ens coneixem d'un poblet prop dels Pirineus que és diu Borredà.

Com treballen la música i les lletres del grup essent components que resideixen entre Menorca i Barcelona?
Ho hauríem de fer via internet, videoconferències, etcètera. però a part d'en Sergi, expert en informàtica, la resta som excessivament analògics. Per tant, intentem fer assaigs intensius els caps de setmana, enregistrant la música i les proves que anem fent i cadascú treballa a casa seva per aportar noves idees al següent assaig. En tot cas i sota l'influx de Pep Guardiola, treballem fonamentalment en equip.

La dita marinera sol i sípies, també títol del seu primer disc, duu el seu treball pel bon temps musical? Quines crítiques han rebut del cd?
Sorprenentment, han estat tan positives com el títol, aquest "Sol i Sípies", que resumeix el disc. Estem molt contents. No obstant, és molt complicat tenir presència als mitjans de comunicació, sobretot a les ràdios. Tot i treure un disc, costa molt que et programin a la ràdio i aquest és un element essencial per eixamplar l'espectre de públic que et pugui conèixer. Igualment si no ets present als mitjans, les sales no s'arrisquen a contractar-te. Ens agradaria tocar més i més variat. Indiscutiblement, el millor de publicar un disc és que dónes la possibilitat al públic d'aprendre's les teves cançons i això es nota moltíssim als concerts.

Com fou l'experiència del concert-presentació a l'FNAC?
Emocionant. Va venir molta gent: família, amics, coneguts que encara no ens havia sentit mai i gent que no ens coneixia de res. I vam esgotar l'estoc!

Això de Deboits va en sèrio, o més que un projecte és una xalada musical entre amics?
Essent sincers, quan vam començar, crec que no ens imaginàvem que tocaríem a llocs com el Mercat de Música Viva de Vic, ni que gravaríem a Mallorca, o coneixeríem gent com en Xisco Vich, ni molt menys que publicaríem un disc. El que està clar és que si t'ho passes bé, una cosa porta l'altra.

Què inspira la seva música?
Esperem que alegria i bon humor. Ens està sorprenent el fet que agrada molt a les criatures; tenim seguidors de només 3 anys, que obliguen els seus pares a posar el "Sol i Sípies" una vegada darrere l'altra. I també a gent molt més gran que nosaltres.

Quins són els ídols de Deboits?
Indiscutiblement, els forners, els vigilants de nit, els mariners i pescadors que surten de matinada, els cambrers i bàrmans de tota la vida, les veïnes entranyables...

Són conscients que ara els diners es fan damunt l'escenari?
No. No arriben ni per a les pipes...

Com és el seu públic?
Fidel. De moment, molt fidel.

A favor o en contra de les descàrregues gratuïtes per internet?
La veritat és que no hem discutit massa sobre el tema; però som de la generació que encara compra discos. En tot cas, han sortit invents com l'Spotify que van la mar de bé.

Actualitat, Comenti'n la notícia: "Mor a Estepona el guitarrista britànic Gary Moore..."
Una llàstima; tots hem envejat alguna vegada poder fer sonar una Gibson d'aquella manera.

Per què hauríem d'escoltar Deboits?
Per què no? Amb una mica de sort, per arrancar-vos almenys un somriure de bon matí.