Poema trobadoresc d’una trobairitz (dama trobadora) al seu estimat

Vós, cavaller, m'heu robat
tots mons altres pensaments,
només vós hi sou present,
sols a vós us he lloat.
Gran bellesa posseïu,
sou gentil e valerós,
savi, gai e el més formós,
joiós com la nit d'estiu.

No sóc res, sinó mesquina,
que visc sense vós, amat,
que l'amor m'ha regalat
un mal fel que m'emmetzina.
No desitjo sols res més
que un esguard a mi em demostri
que captiu vós sou de mi,
que per mi vós sou obsés.

Em plauria tant cercar
mon recer en vostre bell cos
e estimar-vos sens repòs,
car genuí és mon amar.
La dolçor que per vós sent
vesteix d'or la meva pell
e balla com un aucell
per lliurar-me en mon turment.
Ni muller ni lauzengier
podran revelar l'amor,
que furtiu e sens paor
s'aferra a l'avellaner.
E amagat el sentiment
de res serveix la temor
cap aquells que, sens valor,
sols cerquen mon sofriment.

Amat meu, ara us diré
que camí sens vós no hi ha
i que vago per atzar
entre boscos d'abatzer.
Sense vós, mon estimat,
vagarejo sens conhort,
car ma vida és com la mort,
marcada de vanitat.
Si canto semblant anhel
és per vós, Abellarol,
car m'asseco de tant dol,
de les branques fins l'arrel.

Gemma Ferrer Carreras
Júlia Portella Fortuny
alumnes de 1r de batxiller a l'IES Josep Maria Quadrado.

Vocabulari
Occir: matar
Gai: alegre
Lauzengier: persones que servien el marit de la dama a fi de descobrir els seus amors secrets amb el trobador.
Abellarol: sobrenom que el trobador donava a la dama.