Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l'atenció l'elefant que, com vaig saber més tard, era també l'animal preferit de tants altres infants com jo. Durant la funció, l'enorme bístia feia gala d'un pes, una mida i una força descomunals. Però després de la seva actuació i fins poc abans de tornar a sortir a l'escenari, l'elefant sempre romania fermat a una petita estaca clavada enterra, amb una cadena que empresonava una de les seves potes.
Tanmateix, l'estaca era només un minúscul tros de llenya enterrat molt pocs centímetres en el sòl, i tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, semblava obvi que un animal capaç d'arrebassar un arbre sencer amb la seva força, podria deslliurar-se amb facilitat de l'estaca i fugir.
Quan tenia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels majors. Li vaig demanar a un mestre, un pare, un conco pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no fugia perquè estava domesticat. Vaig fer la pregunta òbvia: "si està domesticat, com és que l'encadenen?".
No record haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, i només el recordava quan em trobava amb altres que també s'havien fet la mateixa pregunta alguna vegada.
Fa uns quants d'anys vaig descobrir que qualcú havia estat prou savi com per trobar la resposta: l'elefant del circ no fuig perquè ha estat fermat a una estaca semblant des que era molt molt petit.
Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l'elefant indefens, acabat de néixer, fermat a l'estaca. Estic segur que, en aquell moment, l'elefant va empènyer, va estirar i va suar intentant alliberar-se. I a pesar dels seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell.
Vaig imaginar que s'adormia esgotat i que ho tornava a intentar el dia següent, i l'altre, i l'altre... fins que un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquest elefant enorme i poderós que veim al circ no fuig perquè, mesquí, creu que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor de tot és que mai no s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai, mai no ha intentat tornar a posar a prova la seva força.
(L'única manera que tenim de saber si podem aconseguir alguna cosa és intentar-ho de nou posant en l'intent tot el nostre cor... Tot el nostre cor!)
–––
Adaptació d'un conte extret del llibre de Jorge Bucay Déjame que te cuente.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.