"La vida a la Terra s’acabarà dintre de tres mil milions d’anys, perquè el Sol estarà tan calent que tota l’aigua s’evaporarà"

Segurament coneixereu la polèmica que va envoltar aquest llibre quan el van publicar, perquè Hawking afirma en ell que Déu no existeix. O millor, matisem, que no és necessari per explicar l'origen de l'univers.

Quan provens d'una formació de lletres, com és el meu cas, no resulta fàcil fer una entrevista que parli de ciència i religió, tot i que s'ha de dir que resulta sorprenentment fàcil llegir aquest llibre de Hawking. Els entesos diuen que es nota la mà de Leonard Mlodinow (a banda de científic, ha estat el guionista de sèries de televisió comStar Trek). En aquesta entrevista hem parlat del llibre i en quins punts hi discrepa, perquè n'hi ha, però millor us convido a que assistiu a la xerrada, on el Dr. Jou ens ajudarà a descobrir què diu Stephen Hawking i ens aportarà una visió molt interessant i des de la vessant, a banda de la científica, religiosa. I és que com ell ha dit alguna vegada: "Sóc un creient imperfecte, però apassionat".

Física i poesia: realitat i somni?
No veig la poesia com la vivència en un somni, sinó com una manera d'explorar la realitat, i no tan sols la realitat interior i subjectiva, sinó també l'exterior: social, natural, ...

És possible atansar la ciència i la religió a través de la poesia?
He dedicat un nombre considerable de poemes a la relació entre ciència i fe. Alguns d'ells es poden trobar en el meu llibre Déu, cosmos, caos. És un tema poètic molt actual, un aspecte concret de les relacions entre ciència, religió i art.

Ciència i poesia són llenguatges comprensibles arreu?
Són comprensibles després d'un cert esforç. Hi ha poesia molt colpidora des de la primera lectura, i poesia molt difícil d'entendre. Però no sempre hem d'entendre les coses: algunes vegades és més estimulant sentir que un poema o una equació ens estan posant al davant d'un misteri.

Quins són els reptes de futur de la física?
1) Esbrinar de què està fet l'Univers (el 95 per cent del seu contingut és desconegut); 2) construir un reactor nuclear de fusió, que vagi més enllà dels reactors actuals de fissió; 3) construir un ordinador quàntic, molt més potent que els actuals; 4) esbrinar a fons noves maneres d'aprofitar l'energia; 5) aprofundir en la física del cervell i del genoma.

Vostè va dir en una entrevista que "dintre de 50.000 milions d'anys l'Univers ja no contindrà vida". Apocalíptic o física pura?
Física pura. La vida a la Terra s'acabarà dintre de tres mil milions d'anys, perquè el Sol estarà tan calent que tota l'aigua s'evaporarà. Dintre de cinquanta mil milions d'anys, les galàxies contindran menys hidrogen que ara, i més elements pesants, amb els quals és molt més difícil fer estrelles noves; en no haver capacitat per fer noves estrelles i haver-se apagat les actuals, no hi haurà més vida.

Endinsem-nos ara en l'obra El gran disseny. En quins punts discrepa?
Discrepo en diversos aspectes: en primer lloc, la idea que puguem estar prop del final de la física, és a dir, a punt de conèixer ja el més essencial; això ja ho deia Lord Kelvin fa cent deu anys, i vegi com ha canviat la física al segle XX; en segon lloc, la idea que haguem de renunciar a una teoria que ens pugui explicar els valors de les constants físiques; en tercer lloc, que ja coneguem la física quàntica prou bé com per poder unificar-la amb la relativitat general: a escales inferiors a les mil·lèsimes de bilionèsimes de mil·límetre, no sabem com funciona la física quàntica, i és a aquesta escala on es comencen a presentar els problemes amb la gravitació. I discrepo del desdeny per la filosofia. Però crec que és un llibre ben construït, ben explicat, potent, ambiciós, que posa un relleu grans problemes conceptuals de la física d'avui.

"La filosofia ha mort. La filosofia no s'ha mantingut al dia dels desenvolupaments moderns de la ciència, en particular de la física. Els científics s'ha convertit en els portadors de la torxa del descobriment en la nostra recerca del coneixement": hi està d'acord amb aquesta afirmació de Stephen Hawking?
No hi estic d'acord. Hawking adopta el punt de vista de l'especialista que només està interessat en el seu tema. La filosofia és una indagació molt rica: des de l'ús del llenguatge fins a l'organització de la societat. La filosofia subjacent al llibre de Hawking és inconsistent: d'una banda, diu que no podem conèixer la realitat, sinó tan sols models de la realitat, i que si els models són compatibles amb el que observem, són acceptables. Després, en canvi, pretén dictaminar sobre el fons i l'origen de la realitat mateixa, i descartar models compatibles amb el que observem.

"El fet que el nostre Univers sembli miraculosament ajustat en les seves lleis físiques, per que pugui haver-hi vida, no seria una demostració concloent que l'Univers ha estat creat per Déu amb la intenció que la vida existeixi, sinó que seria resultat de l'atzar". D'aquesta manera vostè explica l'obra de Hawking, però diu que són conclusions precipitades. Per què?
Per diversos motius: d'una banda, exclou d'entrada que les lleis físiques puguin venir de Déu o ser un aspecte de la divinitat –una possibilitat no negligible, des de Pitàgores i Plató, fins a Newton i Einstein–; en segon lloc, perquè la idea de l'Univers com a fluctuació quàntica només és aplicable a universos finits, i no sabem si el nostre univers ho és; en tercer lloc, perquè les teories de supercordes són elegants però provisionals, no corroborades encara per cap observació decisiva.

A Breu història del temps Hawking veia a la racionalitat de les lleis còsmiques una "ment de Déu" i pensava en un univers únic regit per dita "ment", mentre que ara creu que les pròpies lleis físiques produeixen els universos, sense necessitat que un Déu exterior a elles "encengui el foc" a les equacions i faci que les seves solucions matemàtiques adquireixin existència material. Què ha passat entre Breu història del temps i El gran disseny perquè hagi canviat d'opinió? És la Teoria M, de la qual parla a la seva darrera obra, la que ha influït en aquest canvi?
El canvi bàsic és la idea de la possibilitat –no demostrada– de l'existència de molts universos amb constants físiques a l'atzar; idea basada en la possibilitat que l'Univers vingui d'una fluctuació quàntica, que sigui expandit i aplanat en una etapa inflacionària, i que les constants físiques no estiguin determinades per una llei superior, idees que no eren vigents quan Hawking va publicar el seu primer llibre, com tampoc no ho era la idea d'existència de l'energia fosca.

Llegint El gran disseny t'adones que, tot i que la ciència i la religió transiten per camins ben diferents, anteriorment es formularen les mateixes preguntes (per què existim?, per exemple) i treballaren sota premisses semblants. En quin punt prenen camins separats?
La ciència es comença a separar de la filosofia i de la religió quan va concretant les seves preguntes a qüestions accessibles a l'experimentació i el càlcul; això no és cap problema: fa més fecunda la ciència, però no vol dir que les altres preguntes deixin de tenir interès ni sentit. La ciència estudia el començament del món, però no l'origen del món. Filosòficament, començament i origen no són la mateixa cosa.

A una entrevista a l'ABC News Hawking va dir: "Existeix una diferència fonamental entre ciència i religió. La religió es basa en l'autoritat, i la ciència es basa en l'observació i la raó. La ciència vencerà perquè funciona". Discrepa d'aquesta afirmació? Ha de sortir, obligatòriament, un vencedor?
Crec que aquesta afirmació posa de manifest que Hawking està molt antiquat en el tema religiós. Ha quedat un segle enrere. Molts teòlegs actuals senten una gran curiositat i interès per la ciència, i reflexionen sobre ella, i procuren estar al dia d'ella. Molts científics, en canvi, no han fet cap esforç per llegir teologia actual. És una llàstima, perquè ajuda a afinar el llenguatge i els conceptes.

Us recomano la conferència que ens donarà el doctor Jou. Segur que aprendrem i veurem la ciència i la religió d'una altra manera. Convidats esteu!

Cicle de conferències:
Déu i l'Univers, el debat de Stephen Hawking
Quan? Demà dilluns, a les 20 hores.
On? Biblioteca Rubió Tudurí, a Maó.