Benvinguts, incrèduls! Finalment el discurs que va predominar durant la passada cerimònia dels Oscars de Hollywood va ser reial i força britànic, tot i que no es pot concloure que la guanyadora 'El Discurso del Rey (The King's Speech, 2010) hagi fet gaire història als premis… De fet, aquesta edició no serà recordada per res en especial… S'endevinen tímids canvis i tebes renovacions a l'Acadèmia nord-americana, però el resultat final (quasi) sempre esdevé una amable correcció política que sap acontentar tothom… La meravellosa pel·lícula de Tom Hooper s'ajustava com a un guant a aquesta indecisió general i va esdevenir simpàtic academicisme fàcil de premiar davant propostes menys ortodoxes i arriscades…
La cerimònia en si mateixa va ser el resultat de tot plegat… L'estrany repartiment gradual dels guardons d'una manera equitativa (tot i que, probablement, correspon més a la realitat) i el compliment exacte del protocol per part dels nous presentadors de la gala, Anne Hathaway i James Franco, els quals van patir tota mena de restriccions a conseqüència (suposo) de la síndrome Ricky Gervais… Tot i el graciossísim vídeo inicial, en el qual Hathaway i Franco viatgen en el ascensor de 'Origen' per les diverses pel·lícules candidates (passant també pel 'Regreso al Futuro' de Robert Zemeckis), trobant-se amb Morgan Freeman i… amb l'enyorat Alec Baldwin!!, la resta de les seves intervencions van ser massa discretes i anodines…
Agradi o no, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood es dóna massa a la homogeneïtat i es condemna a si mateixa a ser massa conservadora davant les lògiques i evidents transformacions de les noves tecnologies i tendències… En qualsevol cas, la parella de presentadors va esdevenir avorrida i la gala, sobre la qual s'havien posat moltes expectatives de futur, es va veure més enquistada en el passat que mai… Les travesses no es van equivocar i es va premiar la pel·lícula simpàtica, amb personatge tarat físicament que supera les seves pors i acaba complint els seus objectius (i millor encara… els del seu país també)… L'amistat entre George VI d'Anglaterra i el seu excèntric logopeda australià li va servir a David Seidler per fer un guió invencible: Oscar al Millor Guió Original per a aquest antic tartamut, Millor Pel·lícula, Millor Director per a Tom Hooper i Millor Actor per a Colin Firth, complint pronòstics… Quatre estatuetes justificants…
Geoffrey Rush i Helena Bonham-Carter estan perfectes secundant el brillantíssim actor anglès, però els seus guardons van ser per a 'The Fighter' (David O. Russell, 2010) i per a Christian Bale (Millor Actor Secundari) i Melissa Leo (Millor Actriu Secundària)… Bale interpreta Dicky Eklund, un exboxejador addicte al crack, i Leo la seva terrible i malaltissa mare… Bale torna a entregar el seu cos a un personatge descarnat i el posa a un nivell com a intèrpret molt difícil d'igualar... De fet, el mateix Bale reconeix no sentir-se tan 'invencible' com abans per assumir empreses com aquesta… Natalie Portman va rebre de mans de Jeff Bridges el (no tan) cantat Oscar a la Millor Actriu; el seu paper de la ballarina Nina Sayers està a l'alçada de les grans encarnacions de tots els temps… La mil·limètrica interpretació gestual i psicològica del personatge és una versió fràgil, femenina i postmoderna del Marlon Brando de 'Apocalypse Now' (Francis Ford Coppola, 1979) o del Robert de Niro a 'Toro Salvaje' (Raging Bull, 1980)…
'Origen' (Inception, 2010) de Christopher Nolan va guanyar quatre estatuetes: Millor So, Millors Efectes de So, Millor Fotografia i Millors Efectes Especials… 'La Red Social' (The Social Network, 2010) de David Fincher, tres: Millor Guió Adaptat (per a Aaron Sorkin), Millor Banda Sonora (per a Atticus Ross i el genial líder dels Nine Inch Nails, Trent Reznor) i Millor Muntatge… Alicia en el País de las Maravillas' (Alice in Wonderland, 2010) de Tim Burton es va emportar el de Millor Disseny de Vestuari i el de Millor Direcció Artística i 'Toy Story 3' es va emportar el de Millor Pel·lícula d'Animació i el de Millor Cançó Original, pel incombustible (20 vegades candidat!! I aquest només és el segon…) Randy Newman i la sevaWe Belong Together…
La gala que havia de ser allò dels Oscars 2.0, va haver de recórrer al passat per a no sentir-se massa alienada… Si James Franco va saludar la seva àvia i la Hathaway va fer els honors amb la seva marona, tots i cadascun dels presents van posar-se de peus per a aplaudir la gran estrella de la nit: Issur Danielovitch Demsky, immigrant rus també conegut com a Kirk Douglas, que va tenir l'honor i la gràcia de presentar el premi a la Millor Actriu Secundària als 95 anys i va deixar clar que necessita molt més que una paràlisi facial per no deixar en evidència a tothom i vacil·lar a tot quisqui que li passa pel davant… La cançó de Celine Dion recordant els grans desapareguts del cinema (evidentment, Berlanga no hi era…) està molt bé, però és molt millor convidar de tant en tant els qui encara estan vius, perquè sentin, abans de marxar, la calor i l'alè dels qui sempre els han admirat…
Les eternes vergonyes dels juràssics premis Oscars també van fer acte de presència: La televisió va censurar un divertit i innocent petó entre un Josh Brolin i un Javier Bardem bufonament vestits de clàssic blanc i que entregaven els premis als millors guions; en el seu lloc van enfocar una radiant Penélope Cruz, que els mirava i reia, senzilla i entremaliada… Els germans Coen i la seva magnífica 'Valor de Ley' (True Grit, 2010), 0 de 10 nominacions… Sense comentaris… Fins la setmana que ve, incrèduls!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.