Joan Comas Camps, l’antropòleg comunista

Els estudis. La Institució Lliure d'Ensenyança
Joan Comas acabà els estudis fins el títol de batxiller a Mallorca, i, amb alguns cursos de preparació, ja va obtenir el títol de mestre, tenia 17 anys. En Joan s'hauria pogut instal·lar a Mallorca, amb la seva família, i malviure de la docència. Però va escollir avançar pel camí del coneixement. L'any següent ja és a Madrid, becat, a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri. A Madrid va viure a la Residencia d'Estudiants, niu de les vocacions renovadores i de la nova pedagogia a Espanya. És en aquell ambient d'estudi quan coneix al seu primer mestre, Luís de Hoyos, una eminència en el camp de l'antropologia cultural i el folklore, que és el primer que li mostra el camí de l'antropologia. El 1921, Comas ja és inspector i, amb la seva companya, Regina Lago, marxen al primer destí, a Girona, on ha de compaginar la feina amb la realització del servei militar, així va poder ser fins que el van enviar a l'Àfrica, de soldat a jornada complerta.

Joan Comas, inspector d'ensenyament
Entre 1924-1926, gairebé durant 3 anys, Joan Comas és inspector d'educació a Tenerife. La seva obra ha estat destacada després en diversos estudis monogràfics, ja que va suposar una modernització del sistema educatiu i la millora material i moral del cos de mestres a aquelles illes: es fundaren 21 escoles, s'implantà el sistema de graduació escolar, es posaren en marxa colònies escolars i cantines (menjadors) escolars, es van crear biblioteques als centres, va organitzar viatges de formació de mestres locals a Madrid, va fomentar les Mutualitats Escolars, va iniciar el Museu Pedagògic de Tenerife, etcètera. En definitiva, uns anys abocats a la seva activitat. Després d'aquesta etapa, el destí el portà a Lugo, una regió extraordinàriament endarrerida i amb un sistema educatiu amb grans mancances. La seva labor és la mateixa, amb la circumstància que és a Lugo on pren el primer compromís polític i entra a militar en el PSOE a partir de 1927. Després de l'estada gallega, el 1932 ocupa la plaça d'inspector a Segovia, serà per poc temps, ja que el desembre del mateix any, aconsegueix la que havia de ser la seva parada definitiva: inspector de primera ensenyança a Madrid.

Durant tots aquests anys, emperò, havia entrat dintre del jove el corc del coneixement. Són freqüents els seus viatges d'estudis, propiciats per la Junta d'Ampliació d'Estudis, a l'estranger, generalment a Suïssa, per millorar els seus coneixements en pedagogia amb els grans mestres com el mateix Jean Piaget. Durant aquests anys, entre 1924 i 1932, l'alaiorenc treu nombrosos articles a revistes especialitzades i escriu llibres sobre el tema, sol o en companyia d'altres autors. El seu nom comença a ser conegut en el món de l'educació a Espanya. Serà en un d'aquests viatges a Suïssa quan coneixerà al professor Eugene Pittard, el qual l'encaminarà definitivament per la senda de l'antropologia física.

Comas i el compromís polític
Va ser el mestre socialista Àngel Llorca qui va introduir Comas a la política. El 1927, el jove s'afilià ja al PSOE i així arriba a Lugo. Allà, Comas va tenir una primera experiència institucional, ja que és elegit regidor a l'Ajuntament de la capital en la candidatura socialista el 1931, en aquelles eleccions que van precipitar l'arribada de la Segona República. Això no obstant, les insalvables diferències de criteri amb els seus companys, el seu esperit individualista que el feia fugir de la disciplina de vot, van acabar amb Joan Comas fora de l'Ajuntament i fora del PSOE. Però no fora de la política. L'adveniment de la República representà per ell una gran oportunitat de situar l'educació espanyola a l'altura d'Europa. Aquell 1931 ja és secretari del Sindicat Nacional de Professors (FETE-UGT), el 1933 és nomenat assessor tècnic i inspector dels serveis a l'estranger de la Junta de Relacions Culturals del Ministeri d'Estat, de la que fou secretari fins 1938. Com a inspector a Madrid, Comas es dedicà a l'organització del sistema escolar al servei del progrés i de la igualtat.

Comas, la guerra i el PCE
L'esclat de la guerra civil el va trobar a Madrid. La seva primera encomana va ser organitzar un orfenat per als fills dels desapareguts. El setembre, sense perdre la plaça d'inspector, es destinat a la Direcció General de Primera Ensenyança. Comas és a Madrid quan l'avenç feixista arriba als afores de la capital i el Govern de la República parteix cap a València. Ell és al ministeri amb companys tan coneguts com Pepe Renau, Luis Alaminos o Wenceslao Roces. La nit del 6 de novembre de 1936, en ple bombardeig de Madrid, Comas entra al PCE perquè, com diu ell mateix, era l'únic partit "que en aquellos momentos mantuvo las riendas para que Madrid no fuera la desbandada" Finalment, Madrid va resistir i ell encara s'hi quedà durant uns mesos. A principis de 1937 ja el localitzem entre Barcelona i València i es dedica a la creació de colònies escolars per a infants orfes, a la recol·locació de mestres evacuats de les zones que han caigut a mans dels exèrcits de Franco i a la preparació dels contingents d'infància evacuada, juntament amb la seva esposa, Regina Lago, que també assumia altes responsabilitats polítiques en el Ministeri del comunista Jesús Hernández. Quan, el març de 1938, el ministeri passa a l'àmbit de poder dels anarquistes, Comas salta al Ministeri d'Assumptes Exteriors, on treballa directament per l'Oficina de la Infància Evacuada de París, on també s'hi trobava el menorquí Domingo Taltavull, un altre d'aquests personatges oblidats en la llarga nit franquista.

Alguns autors han destacat, i hi ha motiu, un fet heroic en la vida de Comas. Amb la guerra a prop del final, amb la Segona República a punt de caure sota les botes feixistes, Joan Comas hauria pogut quedar a Paris i, en canvi, va tornar a Barcelona per ajudar en els darrers dies de la guerra. Ell hi serà fins al final, en una espècie de secció de propaganda d'allò que es va dir l'Exèrcit de l'Est. Ell serà un dels milers de refugiats que passà a França, un dia 9 de febrer pel pas de Port Bou. El 15 de febrer, Joan Comas escriu des de Paris a Wenceslau Roces, ho fa per demanar indicacions del Partit Comunista sobre què havia de fer. Poc després, l'home prendrà la decisió d'anar a concloure els seus estudis d'antropologia a Ginebra, la qual cosa aconsegueix el final d'aquell tràgic estiu.

Rumb al nou món
El 19 de setembre de 1939, quan l'Alemany nazi ja ha començat l'ofensiva expansionista i la guerra s'escampa per Europa, Joan Comas i Regina Lago marxen de Rotterdam a Nova York. Quan, unes setmanes més tard, el matrimoni arriba a Mèxic, Joan Comas és, amb 39 anys, un embolic de personalitats diverses: polític comunista, inspector d'ensenyament, investigador, antropòleg. No sembla que Joan Comas tingués una idea preconcebuda del què volia fer a Mèxic. Al cap de poc temps, Joan Comas ha pres una sèrie de decisions que ja el marcaran en la seva segona existència: a) la de tallar completament amb el passat a Espanya i no pensar mai més en el retorn; b) la de rompre amb el Partit Comunista, cosa que farà el 1940, ja que no podia acceptar de cap manera el pacte entre Hitler i Stalin; i c) donar per acabat el matrimoni amb Regina Lago i iniciar una nova vida en l'àmbit dels sentiments personals. Tanmateix, Comas encara no sabia que el seu lloc el trobaria en la investigació antropològica. De fet, el primer intent de posicionar-se en el nou món va ser la creació de la revista en l'àmbit de la pedagogia, amb el seu amic A. Ballesteros. Comas i Ballesteros volien fer d'aquella revista una plataforma d'innovació educativa al continent llatinoamericà , però no va obtenir la resposta esperada. Això, emperò serà la segona part de la biografia.