"Els professionals de la dansa som els pobres de l’art"

Com ha plantejat aquest curs intensiu de cap de setmana a Menorca?
Es tracta de donar la màxima informació possible a nivell d'anatòmica i mobilitat. Vull que els alumnes, a partir de l'anatomia que es requereix per fer el moviment de jazz, puguin arribar a experimentar diferents estils com el musical, Dunham o el Mattox.

El Dunham, és bàsic?
Sí, és l'estil principal del jazz. Tots hem hagut de passar per aquí. Al nostre país només som tres persones que impartim Dunham. És un estil que m'ha influenciat molt com a ballarí i pedagog.

Com entra en contacte amb el jazz?
M'agradava molt ballar i vaig començar l'aprenentatge de dansa a l'estudi d'Anna Maleras, la ballarina i professora que va introduir la dansa i el jazz contemporani a Espanya. A partir d'allà vaig aconseguir una beca i al cap de quatre anys ja estava a la seva companyia (Grup Estudi Anna Maleras), a on vaig estar sis anys. La beca consistia en estar de les 10 del matí fins a les 10 de la nit sense parar! El meu camí va tirar cap el jazz fins que vaig crear la meva pròpia companyia, En Jazz Dansa.

I alhora imparteix classes.
Actualment estic muntant, juntament amb la Montse Colomer i l'Anna Maleras, l'única formació al nostre país per professionals de la dansa jazz. Estem ensenyant a ensenyar. Formem professors.

Diu que és l'única del país?
Sí, i de fet, la meva companyia és també la única a tot el país de jazz pròpiament dita.

A què creu que es deu aquesta exclusivitat?
Doncs perquè es tracta d'un estil molt complicat a nivell de mobilitat. Marca una riquesa rítmica, de maluc i de tors, bastant important. El jazz té una mobilitat molt estructurada.

Dintre del jazz, quina és la millor sortida?
Ara estem amb el boom del musical perquè a més econòmicament compensa, la gent et ve a veure't.

Així, gràcies a la moda dels musicals són els germans rics de la dansa?
No, no t'ho creguis. Continuam estant al darrera de tot el que sigui artístic. Les companyies continuem sobrevivint molt malament. Només podem contractar els ballarins per projectes. Per a les companyies professionals que estem a un segon pla subsistir és molt complicat. No tenim subvencions, i tal i com estan les coses et pots passar fàcilment un any sense treballar. Encara que de cara a un sector del públic continuem treballant, no hem d'oblidar que sempre es tracta d'una minoria.

Per què sempre aquesta mancança de recursos per a la dansa?
Doncs perquè així com el teatre té un públic en la dansa no en tenim. Es clar que això passa al nostre país, no afora. Hi va haver una època en que varem intentar trencar els patrons clàssics, ens varem començar a tirar pel terra, a tenir atacs "epilèptics" ..., i tot això ha avorrit molt al públic. Encara que penso que aquest trencament s'havia de duu a terme per trobar camins nous, crec que avui encara ens passa factura. Fixa't que jo mateix de vegades surto d'un espectacle de dansa demanant-me què he vist... i no he entès res! Hem creat un públic "intel·lectual", i tota la gent que treballem per a que l'espectador entengui la dansa ens tatxen de comercials, i a partir d'aquí no tenim gaire ajuda. Quan s'entengui la idea de que hem de fer espectacles per tothom, llavors serà quan la professió de la dansa tengui un pes econòmic en la societat. Ara, tal i com estan les coses, no tenim ni un duro per fer res. A Catalunya tenim el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA) i no compta amb cap representant de la dansa, i és l'organisme que dóna les subvencions. Com poden opinar llavors de la dansa? Aquest és un fet gravíssim. Els professionals de la dansa som els pobres de l'art.

Quina és la solució?
Els polítics i les institucions han d'entendre que té que haver-hi espai per tothom. Quan entenguem això en 5 o 6 anys la cosa començarà a rutllar.

Tornant al tema de la formació: Encara és necessari, com feu vostè, anar a l'estranger?
Sí. A tots els meus alumnes els dic que marxin fora i que no tornin! Imagina't que amb la nostra companyia havíem programat fer un espectacle pel festival Grec de Barcelona i com que la subvenció no arriba l'hauré d'anul·lar..., i això que ja havíem fet la roda de premsa i tot.

Què hem de fer per dignificar la dansa?
Una de les claus és que la gent l'entengui. Si el públic surt dels espectacles i entén el que ha vist ja tenim molt guanyat. Hem de començar a educar la gent des del bon rollo. No hem de perdre la gent del carrer, perquè aquest és un públic que paga, i això és molt important.