Sara Luna Florit, de 3r d'ESO, guanya el 4t premi

QUÈ SÓN PER MI LES ILLES BALEARS ?

El dia 1 de març celebrem el Dia de les Illes Balears i recordem la data de
l'Estatut d'Autonomia de 1983. Visc en una illa on estic bastant apartada de la resta del
món. Sortir d'aquí és car, bastant car!, no tenim l'opció d'agafar un tren i anar a l'altra
punta de les illes. Un viatge de Menorca a Palma de Mallorca surt per uns 60€ per
persona (només anada), i de Menorca a Eivissa costa aproximadament 110€. També
he cercat quant costa un viatge en tren de Girona a Sevilla, el preu va de 25 a 50€. Si
es mira encara més concretament, la distància entre Mallorca i Menorca és d'uns 75
kilòmetres, mesurada entre el cap d'Artrutx de Menorca i el Cap Freu de Mallorca; i de
Girona a Sevilla n'hi ha 575.34. No ho sé, crec que és un poc il·lògic, apart d'injust,
que els preus aqui siguin tan alts per la distància que hi ha, i en canvi si vius a la
Península, un viatge que quatriplica la distància costi pràcticament el mateix.

A part d'això, un dels grans avantatges és que tenim unes illes precioses,
encara que només he vist Menorca pel fet de viure-hi, però ganes me'n sobren per
anar a veure les illes germanes, sentir la diversitat cultural i natural illenca que ens
enriqueix i que molts només coneixem a través de fotografies. Crec que guarden una
màgia misteriosa des del temps de les navetes, les taules, els talaiots i els antics
foners baleàrics que aprenien de petits que si volien menjar s'havien d'esforçar per
endevinar el pa. Calia pràctica i constància per aconseguir la destresa necessària.
Una de les coses que m'agradaria és que ens esforcéssim més per a conèixernos.
Som una al·lota de 14 anys, i penso que la unió i la solidaritat entre les illes és
possible. Fins i tot aconseguir rebaixar el preu dels vols. He llegit que almenys a
Menorca, gràcies a l'anunci d'"Estrella Damm", hi ha hagut 20.000 turistes més que fa
4 anys, quan estava en ple "boom turístic". Amb anuncis així podem arribar a pagar
menys a l'hora de viatjar, i així ajudar a les associacions que lluiten per aquesta fita,
com diu la frase de Juan Donoso Cortés, "Hay que unirse, no para estar juntos, sino
para hacer algo juntos."

La meva conclusió és que estic orgullosa de pertànyer a aquesta petita gran
comunitat, que som humils, que m'encanta estar devora la mar i que no canviaria per
res el meu petit poble, amb les nostres tradicions, les nostres festes, la alegria de
veure botar els cavalls, la nostra identitat cultural i lingüística, encara que sigui un punt
insignificant enmig d'un mapa, per mi és més important el que em pot arribar a donar
una illa, i no la seva mida. I amb això acabo aquesta modesta reflexió, aprofitant la
Diada de les Illes Balears, que segurament m'haurà servit més a jo que a altres
persones, i he de dir que gràcies a fer aquesta modesta redacció he après molt més
del sentiment de pertànyer a la nostra comunitat; és una pena que hi hagi gent que no
sàpiga apreciar el que té al seu costat, i vull animar-vos a fer-ho, val moltíssim la pena
i com diu l'anunci; "Sometimes the strongest and most wonderful things are those we
cannot see" (De vegades les coses més fortes i més meravelloses són les que no
podem veure). Traieu-vos la bena dels ulls, que us sorprendreu.

Sara Luna Florit, 3r ESO