Eleccions 22-M… un retrobament amb la retòrica del populisme?

1 5-M? 22-M? 27-M? Xifres i lletres? Han sigut un parell de setmanes força intenses; tot el país s'ha contagiat amb l'esperit d'una joventut indignada amb l'escenari polític actual? Indignació multiplicada i estesa a tot el territori vista l'actuació policial del divendres a Barcelona? Però això no ha impedit que el PP (amb una campanya basada amb l'astúcia i la simplesa, que s'ha emparat a l'aplastant llei de Newton sobre la gravetat) hagi escombrat al seu oponent, el PSOE, per tot arreu? El mateix diumenge electoral, quan ja es coneixia l'aplastant victòria popular, un conegut meu (antic regidor de la meva localitat) em va preguntar quin títol de pel·lícula li posaria als ferotges resultats de les urnes? Vaig contestar, mig en broma mig seriosament, que 'La Tormenta Perfecta' (The Perfect Storm, Wolfang Petersen, 2000)? El símil meteorològic em va sortir bé, és pura metàfora electoral: totes les circumstàncies conflueixen en una crepuscular i quasi bíblica devastació? Però potser és més adient recórrer al Hollywood clàssic per a ambientar aquest escalfament social?

Potser perquè tots els interessos dramàtics de 'El Político' (All The King's Men, Robert Rossen, 1949) es produeixen dins l'àmbit de l'ideari democràtic i dins l'època de la Gran Depressió nord-americana, que pot recordar la crisi que ara torna a prostrar-se sobre el món occidental (amb diferent envoltori, però no amb menys intensitat), el discurs afilat d'aquesta pel·lícula serveix perfectament com a actualització cinematogràfica dels esdeveniments viscuts darrerament, probablement perquè es mostra crític amb el sistema de valors tradicionals de la política democràtica dels EUA i, alhora, allarga una tendra mà als instints més primaris i solidaris de l'individu? Perquè en el fons, el Willie Stark (Broderick Crawford) de 'El Político' està convençut, almenys durant mitja cinta, que quan arribi al poder podrà desenvolupar millor les seves idees i ajudar els més necessitats?

Sí, aquesta pel·lícula explora les conseqüències de l'assoliment del poder polític, el problema de la seva legitimitat, dels criteris a establir i dels ideals per a aquesta legitimació? Però sobretot és un itinerari per les modificacions que es van introduint en la carrera per ser governador del personatge de Stark? Aquest polític exemplifica a la perfecció les habituals pèrdues d'idealisme per a deixar-se emportar irremeiablement cap a la retòrica de l'engany? I Rossen li fa una precisa radiografia; no hi ha ruptura dramàtica i narrativa alguna, pel que Stark atany a totes les coses i a tots els personatges, i són pocs els elements constituents mostrats pel realitzador que no guarden relació directa amb ell? Tot i la seva manifesta grosseria, Stark és una mena d'imant que ho atrau tot al seu pas per a ser devorat?

Rossen filma de manera exemplar aquesta tosquedat del personatge, l'instint quasi animal del polític? Prou reveladora és l'escena de l'enterrament dels nens morts a l'escola: un primer pla insertat de Stark, satisfet per la manera amb la qual els pares de les criatures l'acullen i l'aclamen com el nou salvador de la societat (ell havia clamat al cel contra el deteriorament del edifici escolar) i esdevé més que suficient manifestació fílmica de l'ambició del personatge encarnat per Crawford, en un moment de la història en el que, teòricament, encara es regeix per un cert idealisme? però de la misèria dels demés en traurà cullerada?of course?

La successió de plànols sense so diagètic a l'interior de la casa, quan la seva dona li dóna classes de lleis i dret per a que pugui presentar-se al càrrec d'advocat està en aquesta mateixa línia definitòria? O la manera d'enquadrar els inflamats discursos del personatge, sota un cel grisaci lleument il·luminat per les torxes que el rodegen? Rossen reflecteix de manera epidèrmica la figura del líder, de l'home capaç d'arrossegar la gent amb un simple gest o una paraula adequada, el polític primitiu en estat pur, la idea perfecta del home que va dir que era idealista quan realment clamava per la retòrica populista més exagerada que cega i ensordeix les masses necessitades d'un ídol? El cineasta no dubta en forçar l'efecte teatral d'aquestes seqüències d'exaltació, la sensació de plena escenificació política?

Basada en el llibre de Robert Penn Warren 'Todos los Hombres del Rey', premi Pulitzer de l'any 1947, la pel·lícula de Rossen s'estructura de manera lineal per a mostrar l'evolució (o involució) del personatge des de la més rudimentària de les posicions polítiques fins al triomf absolut i la mort inesperada, en el teòric zènit de la seva carrera? Hi ha, en les primeres escenes, un mínim intent de transmetre una certa idea d'honestedat, tot i que el personatge es mostri sempre de manera deliberadament tosca, insegura i agitada, un fet que la gestualitat esquerpa de Broderick Crawford accepta i sap potenciar molt bé? Corromput després d'haver-se guanyat la confiança de les capes més febles de la societat rural argumentant que els diners han de redistribuir-se millor, Stark no acabarà sent més que una víctima del seu propi sistema?

'El Político' no és una mena de despropòsit contra els idealismes. No és una davallada als inferns de la política ferotge, sinó una estada en un purgatori permanent, amb moments més dolços i d'altres més amargants? Malauradament la nostra actualitat política renega cada cop més d'idealismes i tira més cap a la capacitat de gestió? Un pragmatisme que ja s'ha cobrat la primera víctima? El PSOE, en una estranya maniobra escaquista, ha sacrificat a la seva reina? Sus i mat? Fins la setmana que ve, incrèduls!