Reserves vs. el compte satèl·lit de la cultura

Així, tot i esperant que els satèl·lits culturals encaminin la seva òrbita cap a la terra, hem decidit ocupar l'Umbracle de Venus per iniciar, com s'inicia la calenda, és a dir: de cop, uns actes fets a mida, en els quals, obro parèntesi (no donarem contes del compte satèl·lit de la cultura perquè ja sabem que tota producció cultural reb, des d'antuvi, un percentatge PIB inferior a altres aspectes tan romàntics com poden ser l'experimentació humano-animal i/o la promoció de productes tan necessaris com el "tranquimazin")– tanco parèntesi.

Iniciam, com s'inicia la calenda, les RESERVES, una sèrie de trobades amb caràcter miscel·lani que ens endinsaran, potser, al centre de la terra de la mà d'un vernià; potser, dins del recorregut vital de King Kong, potser ... miscel·lànies amunt o còctels culturals avall, sabem que la imatge, laphoto-finish, sense un lectorat -obro parèntesi (acabam d'inventar aquest terme potser? – tanco parèntesis; és incompleta.

Per això aquesta sèrie de potsers quedaran inaugurats, amb lectors i lectores d'entre 7 i 14 anys que ens faran una lectura entre línies de Menorca, Reserva de Biosfera. Per això també, aquesta sèrie de potsers, seran d'aquells que no surten als gràfics d'.xls. Perquè la primera de les RESERVES és un acte pensat per al llibre: una aliança entre la lletra, la imatge i el so per a la fragmentació dels sentits i la unificació de veus mentre el paisatge mateix ens endinsa a través del cartoné i l'enquadernat.

Iniciam així aquest mapa, avui fragmentat per sons, imatges i escrits, demà, potser no, vés a saber quina òrbita seguirà el nostre satèl·lit.