QUI DUBTA D’EN CLINT EASTWOOD... MIRANT EL GRAND CANYON DE COLORADO...

"I es cel se penja una estrella i se fa de nit... I en Clint il·luminat només per sa foganya...s'encén un puret i guarda un secret... i guisa un conillet a la llauna..." Fill de simples obrers, un jove Clint Eastwood d'inabastable tupé va començar a actuar a filmes de sèrie B (com 'Tarántula' de Jack Arnold al 1955) desprès d'haver fet de bomber, de paleta i desprès d'una breu experiència a l'exèrcit durant la Guerra de Corea, tot i que mai va arribar a trepitjar el front de combat... Els seus quasi dos metres d'alçada li van facilitar un paper a la sèrie de cowboys 'Rawhide', període en el qual va gaudir dels consells d'Alfred Hitchcock i altres grans, però, creient-se condemnat a les petites produccions de baix pressupost, es va mantenir allunyat del cel·luloide fins a l'any 1964... Aquell any, Eastwood va aconseguir un paper a una pel·lícula d'un tal Sergio Leone, un director italià que pretenia rodar cintes del oest pel sud d'Europa...

"S'adorm, somia trens i mercaderia... en indis Cheyennes damunt una colina a sa llum de sa lluna... Se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son... I pensa... va quedar de western, cabrons... ja veureu quan s'inventin es cinema! És pura peresa... i tira per sa carretera cap a Denver"... Comença la història... 'Por un Puñado de Dólares' (Per un Pugno di Dollari) va encunyar quasi en solitari el terme spaghetti western i va convertir Almeria, durant uns anys, en la germana bessona del violent Nuevo Mexico del segle XIX... També va llençar internacionalment a un Clint Eastwood que, revòlver en mà i cigarro a mos, aconseguia amb ofici dissimular dos petits detalls: Eastwood odia les armes de foc i, a més d'abstemi i vegetarià, és enemic total del tabac... Perdut entre repartiments i equips tècnics que no parlaven anglès, l'actor es va mantenir al costat de Leone fins a l'any 1966... L'actor i director recordaria anys més tard la presencia als rodatges de la Guàrdia Civil, gens benvinguda per a un home que ha definit sempre una postura política basada en el 'que tothom deixi en pau a tothom'...

"Dissimula... se'ls mira... desenfunda com un llamp i els liquida... Escup i se caga en sa seva vida..." Enemistat amb Sergio Leone per raons de catxé, l'actor trobaria un altre mestre amb en Donald Siegel, el seu director a 'La Jungla Humana' (Coogan's Bluff, 1968)... Siegel li va proporcionar els seus millors papers als anys 70, com 'Dos Mulas y una Mujer' (Two mules for Sister Sara, 1970), al costat de Shirley MacLaine, o 'Fuga de Alcatraz' (Escape from Alcatraz, 1979)... A l'any 1971, el mateix any que naixiaDirty Harry, també es produïa el debut a la direcció del futur mestre Eastwood amb 'Escalofrío en la Noche' (Play Misty For Me), tot i que el reconeixement crític s'ajornaria uns anys... A diferència del 'esquerrà' Siegel, que havia concebut a Harry Callaghan quasi com a una parodia, guionistes com el 'dretà' Michael Cimino ('Harry el Fuerte',Magnum Force, 1973) li van conferir al personatge un excés de serietat i de gravetat... Cintes de baixíssim calat, com les comèdies 'Duro de Pelar' (Every Which Way But Loose, James Fargo, 1978) o 'Ciudad Muy Caliente' (City Heat, Richard Benjamín, 1984) feien ombra als mèrits dels seus projectes més personals com a director (per exemple, 'El Aventurero de Medianoche',HonkyTonk Man, 1982) i els superaven clarament en qüestions de taquillatge...

"Sempre al punt de mira des Sèptim de Cavalleria... o de gringos foragidos... o de xèrifs corruptes a cases de putes... o de xinos drogadictos a Gran Torino"... Grandíssimes pel·lícules com 'El Jinete Pálido' (Pale Rider, 1985) o 'Bird' (1988) aplanen el camí al més revolucionari dels westerns dels darrers anys: 'Sin Perdón' (Unforgiven, 1992) és una de les millors pel·lícules de la història del cinema i tanca definitivament el debat sobre la mestria de Clint Eastwood com a creador i com a icona d'un gènere i una manera d'entendre el setè art... Va guanyar els Oscars al millor director i a la millor pel·lícula... Tornaria a guanyar-los al 2004, gràcies a la boxejadora Maggie Fitzgerald (Hillary Swank) de 'Million Dollar Baby'... Merescut i tot, el premi honorífic que li va concedir l'Acadèmia a l'any 1995, quasi sembla una broma si se'l veu seduir a Meryl Streep a 'Los Puentes del Madison' (The Bridges of Madison County) aquell mateix any... Eastwood, lluny de l'esgotament, i a mesura que augmenta el seu reconeixement, sembla millorar la seva obra fílmica...

"I Clint, què vols? Encara ets al segle dinou... Fa un any que no te dutxes... i això només són quatre casutxes"... L'aventura narrativa de 'Medianoche en el Jardín del Bien y el Mal' (Midnight in the Garden of Good and Evil, 1997) va sorprendre propis i a estranys... L'aliança amb els més prestigiosos 'indignats' de Hollywood, Tim Robbins i Sean Penn, amb 'Mystic River' (2003) va proporcionar un Oscar als dos actors i va constituir un fred i obscur punt i a part en la seva filmografia... Fins i tot films alimenticis com 'Deuda de sangre' (Blood Work, 2002) tenen millor pinta que els seus thrillers dels 80... I quan, amb el recolzament de Spielberg, va llançar 'Banderas de Nuestros padres' (Flags of Our Fathers, 2006) i 'Cartas desde Iwo Jima' (Letters from Iwo Jima, 2006), tant els nord-americans com els japonesos van elogiar la seva rigorosa visió de la II Guerra Mundial... 'El Intercambio' (Changeling, 2008), 'Invictus' (2009) 'Más Allá de la Vida' (Hereafter, 2010) i, especialment, el Walt Kowalski de 'Gran Torino' (2008) són els màgics darrers esglaons d'una carrera quasi exemplar...

"I un home tot sol... no sempre se basta... qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood"... Ningú...of course... Fins la setmana que ve, incrèduls!!