TW
0

L'art i els somnis es nodreixen del que vius". Xavier Vilató Lascaux (Boulogne sur Seine, França-1958) respira genialitat pels quatre costats. El seu arbre genealògic no és per a menys. Assumeix ser nebot-nét de Picasso, nét del francès Elie Lascaux i fill del reconegut Javier Vilató sense complexes. "Vaig ser un nen envoltat per un món d'adults a on ningú es jubilava. Sempre he estat rodejat pels millors", explica.

Discret i reflexiu, el polifacètic autor que signa i es presenta com Xavier, accepta atendre Culturàlia al seu refugi menorquí. Enmig del camp d'Alaior s'amaga un lloc captivador, aturat en el temps, on l'artista -que ho és en el més extens sentit de la paraula- dóna regna solta a un univers propi i treballat des de qualsevol de les vessants plàstiques. "Des de ben petit he après que ser artista no era quelcom lleuger o divertit. No es tracta d'un ofici normal. Un pintor no ho és sols al taller, sinó que és pintor sempre". Una conversa amb Xavier podria durar hores. Quan captes l'essència de qui ha nascut per això ja és molt difícil donar l'esquena a un atractiu discurs amb el que sols convencen els mestres.

Una prova irrefutable de que viu i sent l'art és el pensament que pronuncia: "A nosaltres ens agrada molt el camí, el que ens interessa no és arribar sinó continuar treballant". Xavier senyala així l'orgull de formar part d'una important nissaga que continua amb els seus dos fills, l'actor Numa i el músic Sir Blue Fog. Precisament ambdós participen al seu darrer i més ambiciós projecte: "L'incroyable histoire de la graine d'amour" ("La increïble història de la llavor d'amor"). Un film per al Museu Frederic Marès de Barcelona a on Menorca també hi té un paper.

La connexió menorquina
Les bodegues de Crispín Mariano, as Mercadal, simbolitzen la comunió entre Xavier i l'Illa. "Crispín i jo som germans de vi", explica. De fet el "Ferrer de Muntpalau", la imatge de qualitat del viticultor, disposa de representació al primer projecte audiovisual de Xavier, "Ludique Journée", que es projectà l'any passat a la Sala Multifuncional des Mercadal.

Nou curtmetratge

Aquest nou curtmetratge, en el que duu treballant des de fa any i mig, forma part de l'exposició que prepara per a 2013 a l'espai Frederic Marès i que s'inclou dins de la línia d'interpretacions del museu des de la mirada d'un artista. Autor experimentat en pintura, gravat, litografia o ceràmica, Xavier es pren aquesta proposta com un contenidor on hi té cabuda el seu ampli ventall de disciplines. S'endinsa en la ficció per construir una història fantàstica protagonitzada per les obres del mateix museu: tant les escultures medievals, com molts dels objectes del gabinet del col·leccionista que caracteritzen l'espai que porta el nom de l'escultor Frederic Marès (1893-1991), qui el 1944 donà les seves col·leccions a la Ciutat Comtal.

Carme Allés, dona de Crispín Mariano, és la quota menorquina del repartiment que encapçala Numa Vilató, fill del director. "Els personatges es mouen entre la realitat i el somni, un món que gairebé no disposa de límits".

"Durant el rodatge m'he sentit molt a gust i còmode. Feia molts anys que no actuava", relata Carme. Avril Bénard i Macha Dussart completen l'equip dels actors principals. Mentre que Hervé de Luze i Jacqueline Mariani (editors de Roman Polanski) són dos professionals tècnics de luxe amb els que també acostuma a treballar.

Un cop s'estreni a Barcelona, l'objectiu del creador es presentar "L'incroyable histoire de la graine d'amour" a Menorca.

A més del Museu Marès (que qualifica com un dels privilegis de rodatge per a qualsevol director), s'han enregistrat localitzacions exteriors a l'Illa, com al Barranc d'Algendar; o interiors -amb el muntatge d'escenografies al propi taller d'Alaior- duits expressament des de Barcelona. El cavall menorquí -emfatitzat amb una buldrafa feta as Mercadal- també és present al curt. La cinta forma part d'un ampli projecte expositiu en què Xavier exhibirà les seves pintures i volums de caràcter medieval. L'Edat Mitjana com a fil conductor d'un viatge misteriós on la interacció amb l'espectador permetrà observar la reacció del públic en trobar-se immers en els mateixos decorats de la pel·lícula. "La idea és que la gent visqui una situació estranya", acaba Xavier. La recerca d'acció-reacció per a una manera de fer de veritat.