El plaer de poder llegir durant un viatge en tren

Primera prestatgeria
Per poder formar una biblioteca com cal, és normal que es compti almanco amb una prestatgeria. Conxa Juanola explica que va tenir-la molt aviat. Recorda que quan va fer la primera comunió el seu pare va regalar-li precisament una prestatgeria, un moble senzill on va poder anar col·locant els seus primers llibres: "Mujercitas", de Louisa May Alcott, obres de Julio Verne, "Las mellizas O'Sullivan" d'Enid Blyton, i d'altres. Més tard arribaria la lectura dels volums d'aventures, "i també -afegeix- "El Decamerón", que el meu germà gran, el gran lector de la família, tenia mig amagat".

Entre els 15 i 17 anys, temps d'adolescència que coincideix amb el final de la dictadura del general Franco, és quan Juanola s'interessa per la cultura pròpia i la llengua catalana. Comença així l'etapa lectora de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies (escriptora que el 1977 va fer-li una dedicatòria al llibre "Quan érem capitans", sobre la guerra civil) o Llorenç Villalonga, l'autor de "Bearn". A partir d'aquí Juanola ja no deixaria mai més la producció literària en català; i tampoc la de Menorca, juntament amb el seu folklore i la seva història. Val a dir tanmateix que Juanola no es declara massa fidel quant a escriptors: "Les meves lectures -afirma- estan més condicionades pel moment o l'estat d'ànim en què em trobi, per diverses circumstàncies". Però té alguns autors preferits? "No diria preferits en un sentit estricte -apunta-, però sé que puc citar alguns noms que em mereixen força interès i credibilitat per la seva pròpia personalitat, perquè són escriptors que destaquen per la seva coherència, són crítics i tenen les idees clares, com és el cas de José Luis Sampedro -"La sonrisa etrusca"- o José Saramago -"Ensayo sobre la ceguera"-. Aquest punt és molt important".

Noms d'aquí i d'allà
Davant la meva insistència per tal de conèixer quina és la literatura que més li agrada, Conxa Juanola expressa un clar interès per la biografia de personatges que per alguna raó hagi admirat, i anota els noms de Rafael Alberti i Nelson Mandela. "L'obra d'aquests personatges t'ajuden a establir pautes". I també gaudeix amb les novel·les escrites sobre una base històrica.

Al llarg de la conversa van sortint més noms: José Luis Martín Vigil, qui el 1972 va escriure "Una chabola en Bilbao" i que tracta sobre el món de la marginació social; Simone de Beauvoir; el japonès Haruki Murakami, l'autor de "De què parlo quan parlo de córrer"; Jean Giono i "L'home que plantava arbres"; Patrick Süskind i el seu èxit editorial amb "El perfume"; Antonio Tabucchi i el cèlebre "Sostiene Pereira"; Eric-Emmanuel Schmitt, del qual ha llegit "El señor Ibrahim y las flores del Corán"; i el català Albert Espinosa amb el títol "Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine". Aquesta diversitat d'escriptors té una explicació: "A mi -diu Juanola- m'agrada bussejar aquí i allà; i ara deixo aquest llibre i més endavant m'hi torno enganxar, però relectures no en faig mai".

Fiar-se de la pròpia intuïció
En aquesta sèrie sobre biblioteques és obligat fer una referència als escriptors menorquins. Conxa Juanola dóna els noms de quatre d'ells: Víctor Martí ("El patrimoni dels déus"), Josep Maria Quintana ("Els Nikolaidis"), Maite Salord i Joan Pons. "No, no compro tot el que es publica a Menorca, compro el que m'interessa, i entre aquest interès hi ha la història menorquina del segle XVIII". A la seva biblioteca particular, "que potser integren entre 400 i 500 llibres, mai no m'he preocupat de saber la quantitat aproximada", no hi té cap joia antiga; tanmateix ha tingut l'oportunitat d'admirar-ne més d'una: "Sí, sobretot quan l'època en què vaig treballar a la biblioteca de Hernández Mora".

Juanola no és una lectora que acostumi a visitar les biblioteques públiques: "La veritat és que no hi vaig mai. Prefereixo anar a les llibreries, veure quines novetats tenen, remenar i comprar les obres segons em dicti la meva pròpia intuïció". Per cert, els llibres sempre hi són presents en la festa nadalenca dels Reis: "En els regals que faig a familiars meus, sempre hi adjunt un llibre; un regal més un llibre, un regal més un llibre...". Un excel·lent detall.

ECOLOGISTA DEL GOB I GESTORA CULTURAL
Ecologisme i gestió cultural. Són els dos mons en que es mou principalment Conxa Juanola Pons (Maó, 1958). La seva vinculació amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) és prou coneguda. Durant el període de 1992-1996 fou la presidenta d'aquesta entitat ecologista a Menorca; i l'any passat va assumir la presidència interinsular, una responsabilitat que mantindrà fins el 2014.

El 1995 Juanola participà a unes Jornades Internacionals sobre Reserves de la Biosfera que es varen celebrar a Sevilla. Entre el 2001 i el 2004 fou membre de la Comissió Assessora de la Reserva de la Biosfera constituïda pel Consell de Menorca. Fa set anys participà com a ponent en un Màster sobre Espais Naturals Protegits que programaren a Madrid les universitats Complutense, Autònoma i Alcalà de Henares.

Juanola és funcionària de l'Ajuntament de Maó i està adscrita al Servei de Cultura. El 2005 passà a ocupar la gerència del Teatre Principal, tasca que ha desenvolupat fins el passat mes de juny. L'any 2000 participà en un curs de formació per a gestors culturals que va organitzar la caixa d'estalvis Sa Nostra. Dos anys després, féu el curs d'expert en tècniques de dinamització sociocultural que convocà la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).

Lideratge d'equips culturals
A la biblioteca particular de Conxa Juanola no hi falten diversos llibres sobre gestió cultural, volums que tracten sobre l'àmbit de la formació, la resolució de conflictes o del lideratge d'equips culturals. Els llibres, en qualsevol cas, sempre l'han acompanyada en tot el seu treball professional. Durant quatre anys Juanola fou responsable del Fons Local de la Col·lecció Hernández Mora; el 1987 realitzà un curs de biblioteconomia a la Biblioteca Pública de Maó i dos anys més tard va seguir un curs de catalogació de fons locals que tingué lloc a la Biblioteca Pública d'Alaior. Aquest bagatge explica que Juanola sigui partidària del paper i no del llibre electrònic: "No hi ha que tancar-se al futur, però jo prefereixo el paper".