A l'alba

Amb la ploma pura i verge
l'escolta mentre dorm
i el seu cor delerós, escriu i escriu,
mentre olora el devessall de mel
que regalima de l'últim bes
de matinada.

Abans que fugi la seva ombra
escruta l'horitzó encès de l'alba
i un renec assossegat de les ones
el tranquil·litza,
mentre arrecerat a la vorera del seu alè,
esperant la lluïssor fugaç dels seus ulls,
mossega el fruit madur dels seus llavis
i fuig lentament sobre l'arena fina,
amb les cendres de l'amor,
just a l'alba...

http://nandocano.blogspot.com/