Amagats cops d’efecte... Fantàstic cop de sort...

Colpejat i dolorit, però molt menys del que un ull a la funerala pot fer semblar...

El duet Newman-Redford havien arribat al cim del èxit popular tres anys abans amb el western titulat 'Dos Hombres y un Destino' (Butch Cassidy & The Sundance Kid, 1969), al voltant de les mítiques malifetes d'aquests dos bandolers, i van decidir tornar a associar-se amb el realitzador d'aquella, George Roy Hill, per a lluir-se com a 'superstars' en una nova pel·lícula, aquesta vegada dins el gènere de les cintes de gàngsters, tot i que en el tractament primarien intel·ligència i sentit del humor per sobre de la violència explícita... El guió de David S. Ward ens parla d'un pillo de poca estrofa de Chicago, Johnny Hooker (Robert Redford) que, en el típic intercanvi de maletes, s'emporta sense saber-ho una important suma de diners que prové dels turbis negocis d'apostes d'un important gàngster irlandès de Nova York anomenat Doyle Donnegan (Robert Shaw)...

L'assassinat del seu company, Luther Coleman (Robert Earl Leonard) i la persecució implacable a la que es veu sotmès per aquesta causa el porten a associar-se amb un conegut estafador a gran escala, especialista en muntar grans tinglados, Henry Gondorff (Paul Newman)... Junts trobaran la manera d'aconseguir que Donnegan caigui a quatre potes dins la teranyina que li hauran teixit els dos galans hollywoodencs, aprofitant la seva addicció al joc i la seva ambició sense límits...El formidable llibret de Ward dóna peu a una de les grans pel·lícules de tots els temps... Tot el plantejament i la resolució de la trama están encantats amb un innegable enginy i desperten les nostres simpaties pel grau de solidaritat que presenten entre els components dels darrers esglaons de la societat...

Efectivament, sense la col·laboració d'especialistes i diferents professionals en l'art de la simulació, la complicada xerxa teixida al voltant de Lonnegan no seria possible... Aquest meravellós firmament humà està protagonitzat per magnífics i característics secundaris del Hollywood daurat com Elliot Gould, Ray Walston, Eileen Brennan, Charles Durning o Dana Elcar... Un repartiment en estat de gràcia que aconsegueix arrodonir la pantomima final sota una coralitat excepcional... La unió de tots plegats convertirà en titella al poderós criminal irlandès i en somriure el gest del pobre i encantador pillatge...

L'ambientació de mitjans de la dècada dels trenta és un autèntic prodigi, ajudada per la fotografia del veterà Robert Surtees, per res saturada i molt realista, amb domini del groc apagat durant les escenes diürnes i clar-obscurs per la nit... La posada en escena és impecable, amb una direcció artística plena de detalls i un vestuari perfecte a càrrec d'una de les grans modistes del cinema, Edith Head, pura elegància al servei de la història... Tot plegat fa d'aquesta meravella, el darrer gran clàssic d'una manera de fer cinema i d'entendre el 'star-system' del Hollywood immortal... L'Acadèmia va ser sensible als encants de 'El Golpe' i li va concedir set Oscars: a la Millor Pel·lícula, al Millor Director, al Millor Guió Original, al Millor Muntatge (William Reynolds), a la Millor Direcció Artística (Henry Bumstead i James Payne), al Millor Vestuari i, of course, a la Millor Banda Sonora Adaptada, per a Marvin Hamlisch...

Perquè, segurament, la gran protagonista de la cinta és la seva música: Marvin Hamlisch, el creador de 'A Chorus Line', va adaptar el popular 'The Entertainer: a rag-time two step' de Scott Joplin, un aferradís ragtime de l'any 1902... Sense aquesta melodia no es pot entendre la pel·lícula, una autèntica delícia a la qual quasi ningú es pot resistir... Per això, és una d'aquelles obres mestres que desperten la unanimitat de tothom i esdevé film de capçalera de moltíssima gent...Una pel·lícula especial, que amaga prou 'cops' d'efecte per a no deixar indiferent a ningú... Fins la setmana que ve, incrèduls!