Vis-à-vis

Les dues cases siameses de Fornells mostren una excessiva contundència formal a la façana al carrer, potser per manca de referències formals properes, que contrasta amb l'atractiu esmicolament interior a base de plantes curtes que es sobreposen per arribar a la més alta on les vistes sobre la badia justifiquen l'ús d'aquests espais alts. A Maó en canvi, la casa passa desapercebuda i només entrant es pot endevinar l'exquisit tractament de murs i espais interiors i el minimalisme estricte que ho envaeix tot. Joan j. Gomila. Arquitecte

Jesús Cardona DUES CASES A ROSARI 111 DE FORNELLS

L'encàrrec consisteix en dues cases entre mitgeres en una parcel·la de 155,74 m2 amb forma de trapezoide irregular, situada a la banda de mar del carrer Rosari de Fornells. Es demanen unes cases per gaudir-les a les vacances d'estiu, però que també estiguin preparades per l'hivern. La normativa urbanística permet la construcció de soterrani, planta baixa, planta primera i un àtic sota la coberta. La planta àtic és l'única que té unes impressionants vistes sobre tota la badia de Fornells, de manera que s'hi ubiquen en ella les peces d'oci i esbarjo: estar, menjador, terrasses i una petita piscina. A la resta de plantes se situen les peces més funcionals: habitacions, cuina, bugaderia, magatzem i espais per instal·lacions. Un programa extens i complex que se resol encaixant les peces en una secció amb diferents alçades i nivells, aprofitant cada cm3 d'espai disponible entre el soterrani i l'àtic.

L'estructura és una closca contínua de formigó que formalitza façanes, forjats i escales. Dins aquesta closca es munten, amb tecnologia de junta seca, envans divisoris, aïllaments, fusteries i acabats en forma de revestiments, deixant el formigó vist a sostres i alguna paret. La resolució del disseny d'interiors va comptar amb la col·laboració i implicació dels propietaris, que tenen el seu propi estudi d'interiorisme.

Les façanes persegueixen la màxima simplicitat, reunint les obertures en una composició el més neta possible. A la façana posterior, que dóna cap a mar, es generen terrasses i patis, connectats amb l'interior mitjançant fusteries que permeten l'obertura total, integrant perfectament dins i fora per augmentar la mida dels espais disponibles. La façana de carrer no pretén cap tipus de diàleg amb les arquitectures preexistents al seu entorn, que no té cap tipus d'interès. Per tant, estableix la seva pròpia lògica compositiva de bandes horitzontals de plens massissos i buits que integren les diferents obertures de les cases amb un mateix tractament.

Jaume Falguera CASA CLAVERO A MAÓ

El projecte que es presenta és la reforma i ampliació d'un habitatge entremitgeres situat en planta primera, ubicat al bell mig del casc antic de Maó, Menorca.

Ens trobem davant la típica distribució d'habitatge entremitgeres de mitjans del s. XIX caracteritzada, en primer lloc, per les estances principals situades en façana i, en segon lloc, per uns espais al mig de la planta, foscos i sense ventilació.

L'únic atractiu de l'habitatge, a més del petit bany situat al fons de la planta, eren les antigues parets blanques, gruixudes i bonyegudes que s'amagaven sota el paper que les cobria.

PROJECTE
Des de l'entrada a la vivenda una escultòrica escala s'alça i uneix les dues plantes principals. Amb la introducció d'una estratègica claraboia el pas entre ambdues plantes queda il·luminat amb una claror privilegiada.

Primera planta. Varem eliminar tot allò que no fos útil a la planta primera deixant únicament les parets paral·leles a la façana que, lluny de voler-se dissimular, es van netejar fins deixar-les en el seu estat pur: ben blanques i amb els seus bonys.

La distribució es regeix pel concepte d'aglutinar els serveis (bany i cuina) al mig de la planta, i crear dos espais polivalents en façana per tal que el client els ocupi de la manera que vulgui.

Restaurar les dues portes dobles i situar-les en el seu lloc d'origen ens permet, per partida doble, gaudir de la total dimensió longitudinal quan aquestes estan obertes i eliminar per complert el passadís.

Segona planta. La planta segona simplement és una interpretació moderna de la primera: dos espais polivalents a façana i serveis al mig de la planta. L'objectiu és gaudir de la total dimensió longitudinal eliminant, d'aquesta manera, el passadís. Les portes són de terra a sostre, a diferència de les antigues, que totes tenen llinda.

Vam decidir dotar l'habitatge d'una peculiaritat totalment inusual al casc antic de Maó: il·luminació a la part central de la planta. Això es materialitzà obrint una claraboia a la coberta en un lloc estratègic, des del qual banyés de llum la zona mitja de totes les plantes.

Sacrificar metres quadrats per a dotar de qualitats úniques un habitatge és un fet que en nombroses ocasions es rebutja per part dels clients en el procés projectual. S'agraeix, però, espaialment i en quant a sensacions un cop realitzat. El doble espai a la segona planta ens dóna una escala humana i ens inspira unes sensacions difícils d'explicar. La llum provinent de la claraboia (i la que entra per la terrassa) dota el doble espai d'una claror i d'una sensació d'amplitud extraordinària.

Planta altell. A través d'una escala, del mateix estil que la primera i situada en un dels espais polivalents, s'accedeix a la planta altell. Aquesta ocupa exactament la meitat de la superfície del doble espai i és totalment oberta. La decisió de sacrificar aquest espai reduint-lo a la meitat representa la culminació d'un projecte que, com ja s'ha mencionat, prioritza la dimensió longitudinal i la llibertat espaial.

El disseny de línies simples, formes pures, espais amplis i el protagonisme de la llum no obeeix al tant vapulejat terme de minimalisme sinó que més aviat es tracta d'una construcció basada en la utilitat, en la qual no s'ha prescindit de res en funció de la modernitat, l'austeritat i la imatge. Simplement el sistema de construcció tradicional s'ha adaptat i integrat a una lògica moderna deixant clar la perfecte convivència d'ambdós llenguatges arquitectònics.