‘La Invención de Hugo’ (*****)

És el mateix i genuí Martin Scorsese, sense dubtes... Aquell petit marrec de Little Italy, massa baixet i malaltís per a ser mafiós, massa somniador i inquiet per a ser capellà, al qual, durant tants i tants d'anys darrera una càmera, segueix sense interessar-li el que va succeir realment (o el que es pensa que va succeir, of course) i que prefereix contar la història amb una predeterminació completament artística i atractiva... Scorsese ha trobat, en l'adaptació del preciós llibre de Brian Selznick 'The Invention of Hugo Cabret' (Edicions SM, 2007), el vehicle perfecte per a viatjar als orígens del cinematògraf, lluny d'academicismes i sistematitzacions, sota una meravellosa faula plena de petites manetes, complicats engranatges, fum de trens i tic-tacs de rellotges... Un colorit i sorprenent homenatge a l'analogia, a allò industrial, a allò mecànic, a allò no-digital, que no vol sevir per a mostrar al Scorsese erudit i passional, però que sí manifesta la seva incontrolable necessitat de compartir i, sobre tot, de contagiar el seu amor per la infància del cinema...

Un amor que, a 'La Invención de Hugo', es centra en la figura de Papa Georges, és a dir, George Méliès... Per a Scorsese, la conservació i la restauració del cinema és clau (per això és el fundador de la World Cinema Foundation) i el lloc que ocupa Méliès dins la seva història, va molt més enllà que la simple revisitació essencial... Aquesta fantàstica cinta (primera en fer un ús creatiu i legítim del 3D, desprès de 'Avatar', i que ofereix, per tant, una afortunada sincronia amb les invencions artesanals de Méliès) no converteix al mag francès en el inventor del cinema... De fet, esdevé una fabulosa lliçó de història del setè art, sempre des del angle artificiós i reiteratiu del gran Martin Scorsese evitant, això sí, el to 'dickensià' del llibre de Brian Selznick...

És cert que entre els privilegiats espectadors que van assistir a la primera projecció organitzada pels germans Lumière, el 28 de desembre del 1895, al Salón Indien de París s'hi trobava el llavors mag i il·lusionista per vocació, i director del teatre Robert Houdin, Georges Méliès... I és cert que Antoine Lumière li va rebutjar deu mil francs pel invent, pensant que li feia un favor: 'Amic meu, l'aparell no està en venta, per sort seva, ja que li portaria a la ruïna; podrà ser explotat com a curiositat científica, però fora d'això, no té cap avenir comercial'... Méliès no li va fer cas, però tampoc va crear el seu propi cinematògraf, com es diu al llibre i al film... Unes setmanes més tard, li van arribar notícies d'un aparell semblant, el bioscopi, creat per l'òptic anglès Robert William Paul, i Méliès en va adquirir un exemplar per mil francs, amb el qual va iniciar projeccions públiques al teatre amb cintes del propi Paul i d'un nord-americà, un tal Thomas Alva Edison...

Precisament, els robatoris descarats de les meravelles de Méliès per part del trust americà format per la Edison, la Biograph i la Vitagraph (seguint la tònica general de la època, es a dir, tirar centenars de còpies per a l'explotació comercial de les cintes del francès, sense que Méliès cobrés un sol franc), els elevadíssims costos de producció durant la I Guerra Mundial i l'aparició de les grans produccions franceses (amb Pathé i Gaumont al capdavant), van deixar al gran Georges Méliès en fora de joc... Perseguit per creditors sense pietat, va veure com la desgràcia, sota la forma d'antiquaris i ferrovellers, s'emportava vint anys de feina...

A 'La Invención de Hugo Cabret' es rendeix just homenatge al gran prestidigitador francès, des de l'òptica fantàstica de quan a finals dels anys 20 M. Druhot, editor de la revista cinèfila 'Cine Journal', es va trobar al gran Georges Méliès, transformat en un envellit i amargat venedor de barba punxeguda, entre llaminadures i joguines a la seva botigueta de l'estació ferroviària de Montparnasse... És l'embruix del llibre de Brian Selznick, un sorprenent instrument literari amb una encara més sorprenent estratègia de llenguatge, que no passa per ser estrictament ni una novel·la gràfica, ni un llibre il·lustrat... Un extraordinari llibre que va ser un extraordinari regal d'una persona encara més extraordinària...Gracias, Gloria...

Sí, la notícia de la troballa de Méliès va saltar als diaris i, naturalment, es van organitzar homenatges i li van fer distincions i condecoracions, intentant alleugerir el pes de l'oblit en el que havia caigut, durant més de quinze anys, el creador de la mítica 'Le Voyage dans la Lune'... Però ni els aplaudiments, ni els discursos, ni els reconeixements (Ni tan sols la màgia del Segle XXI de Selznick i Scorsese pot arribar tan lluny), van resoldre els problemes del vellet Méliès, que va seguir obrint puntualment cada matí, el seu quiosquet a la Gare de Montparnasse, per a guanyar quatre francs, treballant catorze hores diàries... La malaltia el rondava i, pres per un càncer d'estómac, va morir el 21 de gener de l'any 1938, a l'hospital Léopold-Bellan de París.

René Clair, un dels pocs cineastes que van anar a l'enterrament, va dir: 'Méliès és el inventor del espectacle, del camí cap al regne de les fades, entre els tendres estels i els sols somrients'... La lluna, després de Papa Georges, ens mira tort per culpa d'un coet... Fins la setmana que ve, incrèduls!