Adéu a Jean Giraud... Moebius i el cinema

Tot hagués començat amb 'Dune'... Abans del film de David Lynch (1984), Jodorowski va voler adaptar el llibre de Frank Herbert en un ambiciós projecte cinematogràfic i amb artistes com Orson Welles, l'escultor i dissenyador suís H.R. Giger, Salvador Dalí i Moebius, entre altres... Però el part còsmic no va tenir lloc... El caràcter messiànic del projecte es resumeix en les paraules del xilè: "Herbert no va escriure 'Dune'... la va rebre"... Imagineu-vos el caràcter bíblic que hagués tingut aquesta adaptació... Una autèntica revelació. Jodorowski s'hi va poder ajuntar a Giger i a Moebius dins la nau "Nostromo" de Ridley Scott; a Giraud li va tocar confeccionar el vestuari dels astronautes a la mítica 'Alien. El Octavo Pasajero' (Alien, 1979)...

Jean Giraud acabaria sent un nom habitual a les fitxes tècniques d'algunes espectaculars superproduccions de Hollywood. El seu talent com a dissenyador d'imatges màgiques va tenir una gran cotització a la gran industria del fantàstic... Tot va començar amb 'Tron' (Steve Lisberger, 1982), aquell històric de la Disney que li va permetre dissenyar un lluminós univers immaterial de característiques totalment insòlites... Molt abans que es parlés quotidianament del ciberespai i de realitats virtuals, Moebius ja ho havia plasmat tot en aquesta mena d'excursió espeleològica l'interior d'un videojoc... Un festa de llum i color que, passada mitja hora, ja no sorprèn a ningú i, malauradament, va acabar resultant un xic esgotadora... Però tota una fita visual al seu moment,of course...

Molt més personal i transcendent per als seguidors del Moebius dibuixant va ser 'Los Amos del Tiempo' (Les Maîtres du Temps, 1982)... L'artista va tenir tota la llibertat gràfica del món en aquesta cinta animada del meticulós René Laloux, realitzador de la mítica 'El Planeta Salvaje' (La Planète Salvage, 1973)... Una mica massa infantil, però l'aventura funciona i el disseny dels personatges és excepcional... Cinc anys més tard, el geni d'aquest gegant de la fantasia poc va poder fer a 'Masters del Universo' (Masters of Universe, Gary Goddard, 1987), un excés de múscul i testosterona que casava poc amb la imaginació del pare del Tinent Blueberry... No té Moebius dret a exhibir una taca negra a la seva filmografia?

A 'Willow' (Ron Howard, 1988) hi havia de tot: hobbits, trolls, monstres de videojoc i una bruixa que encaixaria perfectament davant un mirall xerraire... Al conjunt, Moebius va aportar unes fades de pura llum, enlluernadores, que eren pau i harmonia en miniatura... El mestre francès ja tontejava amb el New Age i el lògic pas endavant es va produir a 'Abyss' (James Cameron, 1989): la plasmació de les criatures de llum, aquells angelicals extraterrestres que rescataven als rudes herois protagonistes d'una mort segura al fons marí, no va ser la seva feina més rodona, es cert... l'etèria condició d'aquests éssers meduses no combinava bé amb la rotunditat de l'acer de Cameron però, tot i aquests dos estils contraposats, el film va ser un sonor èxit... Aquell mateix any es va estrenar al Japó 'El Pequeño Nemo' (Little Nemo in Slumberland, Masami Hata i William T. Hurtz, 1989), una cinta d'animació fantàstica basada a en el magistral còmic de Winsor McCay; Moebius va col·laborar en el guió, juntament amb gent de la talla de Chris Columbus, Ray Bradbury i el mateix McCay...

Al voltant de la qüestió de si Luc Besson es va inspirar massa en la saga de 'El Incal' de Moebius i Jodorowski , fins a fregar el plagi, en algunes seqüències de 'El Quinto Elemento' (The Fifth Element, 1998), no cal dir gaire cosa... De totes maneres, el dibuixant francès va fer en aquesta pel·lícula una de les seves col·laboracions més famoses, dissenyant alguns models i assessorant algunes escenes claus... Tot i basar-se en el seu personatge més emblemàtic, 'Blueberry. La Experiencia Secreta' (Blueberry. L'Experiénce Secrète, Jan Kounen, 2004) no compta amb l'ajut de Jean Giraud i esdevé un lamentable exercici de prepotència artística que poc o res té a veure amb les influències del geni francès...

I és que Moebius al cinema és, precisament, això: influència... Ningú dubta que 'The Long Tomorrow' (escrita per Dan O'Bannon al 1976) és el còmic que més ha aportat al setè art fantastique i que el planeta-ciutat Coruscant o el droide espia imperial que descobreix els rebels de Hoth a 'El Imperio Contraataca' (The Empire Strikes Back, Irvin Kershner, 1980) de la saga 'Star Wars' de George Lucas són petits exemples del que Moebius ha llegat des dels seus dibuixos... La seva expressivitat estètica al paper va ser, finalment, un petit camí personal que va significar un bast espai estilístic i visual pels altres, irresistible tresor per a la resta d'artistes contemporanis, entre els quals, evidentment, s'hi troba un bon grapat d'agraïts cineastes amb les seves pel·lícules...

Jean Giraud, el fascinant Moebius, va morir a París el passat 10 de maig... Aquella galàxia que somiava desperta i conscient s'ha apagat als 73 anys... Cal vigilar als estels... Fins la setmana que ve, incrèduls!