QUÈ TÉ PETIT DE GRAN?

De vostè diuen que és sensible al màxim. És aquesta aptitud una avantatge per a composar?
Sóc així, no conec una altra forma de fer les coses. El meu procés és molt poc cerebral, més aviat catàrtic i dolorós. Admiro les persones que són capaces de fer moltes cançons en poc temps. Jo he de viure alguna situació amb molta intensitat per a poder fer-ne una. Evidentment sóc sensible, no sé si al màxim. Però si tingués un fill preferiria que fos una mica més centrat.

Vivint a Catalunya, es mira les Illes des d'un altre punt de vista?
Es mira amb enyorança i profunda preocupació per la situació actual i els atacs constants a una cultura que realment està en perill.

L'inspiren més les terres catalanes que la seva Mallorca natal?
No. En realitat tot és molt més de paisatge interior, d'un imaginari acumulat amb els anys. He viscut aquí i allà, tenc molta memòria visual i espaial. Però les meves cançons, en la seva gran majoria parlen d'imatges de les illes. Vaig tenir la sort de créixer a un poble molt petit de la Serra de Tramuntana. La llum de les Illes és única. Això inspira, i les persones i la seva forma de fer. En general m'inspiren més els sentiments i sovint els que es generen amb el sexe oposat.

El seu és, com diu la crítica, murmuris d'intimitat?
És un "striptease" emocional en tota regla i jur que no tenc un pèl d'exhibicionista. No em demanis per què ho faig perquè encara no ho tenc del tot clar. Per mi cal ser sincer, i la sinceritat màxima neix de la profunda intimitat. Suposo que els murmuris ho diuen perquè tenc una veu greu que sona bé a cau d'orella. A més, aquestes veus es solen relacionar amb la veu de l'experiència. Així que suposo que tot va lligat.

El comparen amb un Tom Waits abstinent o un Bukowski desemparat en ple segle XXI. Què hi ha de cert?
Això diuen! Escolto a Tom Waits des que tenia 16 anys i per a mi, el seu imaginari i el de Bukowski són parells. I si, és cert, ho confesso: ara sóc abstinent de moltes coses i em sento (com moltíssima gent) profundament desemparat, i sense un salvavides al que aferrar-me. L'amor és extremadament dolorós, quan el tens i quan no el tens. A vegades enyoro molt l'esperit americà, aquella sensació d'estar lluny i no pertànyer enlloc. Tant sols a la carretera i a tu mateix. Vaig viure anys sol als Estats Units quan just encetava els 20 anys. La soledat et colpejava cada matí, tarda i nit. Com tants somiatruites que tenen la mirada perduda a un bar, els meus ulls son vertaders pous d'experiències personals. Suposo que m'hi sento identificat.

Què té Petit de gran?
Les ganes de fer coses bé, d'aprendre, de compartir, de conèixer, de veure com la gent arriba al concert i marxa una mica més il·lusionada.

Petit oferirà dos concerts, aquest agost,
a Menorca. Dia 12 a Ca n'Ulisses (Ciutadella)
i dia 13 a Sa Terrassa des Claustre (Maó)

Arriba a Menorca per primer cop. Açò de quatre illes un país sembla que no va amb vostè. Per què hem hagut d'esperar tant per veure'l aquí en directe?
No ho sé. Jo m'estimo molt Menorca, la meva àvia és de Ciutadella i sempre em deia de petit que m'havia de casar amb una ciutadellenca. Per tant tota l'Illa és recoberta en el meu imaginari d'un hàlit de màgia. La veritat, per mi l'espera també ha estat llarga i m'encantaria trobar-hi un lloc on amagar-me de tot amb la guitarra, llapis i quadern i una botella de vi.

Parli'ns de les seves influències musicals.
Ordeno els discos i el meu cervell per països, moviments musicals i cronològicament. I dins cada moviment, en faig submoviments. M'agrada pràcticament de tot, citar a algú seria impossible. Waits, Lou Reed, Dylan, o Randy Newman suposo que són el que més veig en el que faig.….. Però escolto des de música clàssica, a jazz, folk, electrònica, músiques del món…… De tot! Hi trobo molta pau i serenitat. Darrerament he escoltat molt Moondog, Tim Hardin, a Vashti Bunyam o a Roy Harper. I estic enamorat de la veu de Sílvia Pérez Cruz.

La sinceritat és la clau per a composar?
Per a mi és imprescindible per acceptar fer el que faig i dir el que dic. I no he trobat cap altra forma de fer i creureu-me el que canto. És la base del que faig.

Aspira a viure de la música?
Aspiro a ser feliç, a fer cançons i a que la gent que m'envolti pugui trobar una mica de recer en elles quan es senti sola o perduda. Es pot viure amb molt menys del que ens han volgut fer creure. Partint d'aquesta base, fer música és un acte de coratge extrem diari.

La cançó intimista està de moda?
Crec que mai ha deixat d'estar de moda.

Cantar en anglès li ha obert portes?
La feina ben feta i la voluntat de no rendir-se (al menys sense una bona lluita) és el que t'obre portes. Assumeixo que vaig començar a cantar en anglès quan ja deixava d'estar de moda i que fa uns anys que ja quedam pocs que ho fem. En el meu cas, duia temps plantejant-me escriure en català i és el que faig ara també. Així que ara podré comparar com em va amb una cosa o amb l'altra.

Lletres i veu madura, tornen a dir, hi està d'acord?
No. Sempre hi ha espai per a la millora. És una obligació que se'ns ha oblidat i ens hem convertit en una societat extremadament autocomplaent. Les lletres són molt importants per mi. Hi poso molt afecte. La vida et fa cantar el que cantes i amb la veu que ho cantes. Crec que la maduresa es basa en seguir creixent i vull pensar que fins que sigui vellet i canti cançonetes d'amor a una taverna d'un port menorquí no es podrà parlar de lletres madures o de veu madura. La vertadera gràcia està en el camí.

De què parlen les seves lletres? I no em digui que de la vida...
De coses que m'han passat i de com m'he sentit enfront d'aquestes situacions. De relacions humanes. De sentir-me perdut, o sol, o sense esperança. I diràs….. i per què cantes sobre açò: i jo et diré que és perquè no soc l'únic que es sent així. I que a mi m'alleugereix fer-ho, i esper que qui es pugui sentir així, i ho escolti, es senti una mica menys sol.

Li xiflen els formats acústics?
No particularment, però són molt senzills a nivell de producció. I en aquest darrer any he tocat molt sense amplificació i en dono gràcies ja que he après a cantar de veritat i a l'antiga. Això m'ha fet millorar molt. Quan em vaig mudar a Barcelona la banda va quedar a Mallorca, i en la meva refundació personal em vaig trobar que només em quedava la veu i la guitarra acústica. Ho vaig fer renéixer tot amb això cercant altres sonoritats més personals, i la veritat és que hi estic molt a gust. M'encantaria seguir treballant amb aquestes sonoritats més naturals i orgàniques.