Simón Orfila i Mariola Cantarero emplenen el Principal de ‘Bel canto’

El programa de concert dedicà la primera part a àries de Rossini i Donizetti intercalant la peça per a piano de Txaikovski: "Junio (Barcarola), núm.6", que Kennedy Moretti executà de forma convincent i que el públic premià amb un notable aplaudiment. Inicià el recital Mariola Cantarero amb l'aria "Bel raggio lusinghier" de l'òpera Semiramide de Rossini, una ària seriosa d'un autor majorment conegut per les seves òperes bufa. D'entrada Cantarero ja va demostrar que era una cantant de gran amplitud vocal, bona impostació i força expressivitat. D'acord amb el principi de que la música, en totes les seves manifestacions, mai ha d'ofendre sinó agradar la oïda (W.A.Mozart), Cantarero ens donà bona mostra i fou àmpliament ovacionada. Igualment podem dir de la segona ària "Piangete voi" de l'òpera Anna Bolena" de Donizetti. Simón Orfila per la seva part va escollir els dos mateixos autors que la soprano. De Rossini donà compte primerament de la famosa ària " La Calumnia" d'Il Barbieri di Seviglia . Aquesta ària és una prova de foc pels baixos cantants donant que requereix una gran amplitud i versatilitat vocal. És, efectivament, una ària plena de matisos en la qual cal entendre i reflexionar sobre el significat i la força de les paraules tot respectant el virtuosisme que implica el control del volum i la matisació melòdica sense caure en subterfugis ni estridències. Orfila rebé una generosa i sentida ovació. La segona ària "Vieni, la mia vendetta" de l'òpera Lucrecia Borgia de Donizetti, també fou molt agraïda pels oients. La primera part acabà amb el duo "Soli noi siamo" de la mateixa òpera i dintre de les característiques de prioritzar la veu sobre la música, propi de l'època. Els intèrprets compliren i lluïren les seves facultats vocals.

La segona part del programa fou ben diferent i es dedicà a la cançó napolitana i a la sarsuela espanyola. Cantarero interpretà "Non ti scordar di me", de Curtis, amb una delicada i acurada atenció a la melodiosa peça. Orfila cantà "I te vurria vasar" de Tosti, una cançó força més coratjosa, de forma convincent. El públic es lliurà plenament als cantants en el duo "Todas las mañanitas..." de Don Gil de Alcalà de M. Penella, per la notable interpretació que ambdós aconseguiren. Cantarero es volcà escenificant, copa de "gin"(?) en mà, el "Vals d'Angelita" de l'obra Chateaux Margaux de F. Caballero. I despertà tota la simpatia d'un públic entregat. En "Amor de mi vida" de l'obra Maravilla de M. Torroba, Orfila s'identificà plenament amb el personatge. El duet de l'opereta "Marina" d'Arrieta "Yo, tosco y rudo trabajador" cloïa el concert arrodonit brillantment la seva actuació. Finalment la festa vocal ens deparà dos bisos: El duet de "L'Elixir d'Amore" de Donizetti, entre la protagonista Adina i el militar pretendent Belcore, que fou brodat i aclamat. La festa acabà amb la cançó popular menorquina "Menorca illeta d'or" cantada a duo. Ella, granadina, va cantar en menorquí tot agraint la bona acollida del públic que plenament satisfet s'afegí com a cor improvisat al cant. Va ser tot un detall.