El pianista català Daniel Ligorio va demostrar per què és un dels millors intèrprets del gènere | Javier Coll

0

Villa Jardín 2016 ha volgut brindar el seu particular homenatge a l'obra d'Enrique Granados en el concert que, des de fa més de dues dècades, es celebra en aquesta encantadora vil·la de Sant Lluís. Eclipsat per les efemèrides estel·lars de Cervantes i Shakespeare, la figura de Granados s'ha reivindicat tímidament en algunes agendes musicals, tot i aprofitant el centenari de la seva tràgica mort, ofegat al Canal de la Mànega. L'insigne compositor, pianista i pedagog nascut a Lleida sembla que tenia un tarannà una mica supersticiós i patia d'hidrofòbia. Dos factors premonitoris que, en conjunció amb un destí funest, van confluir malauradament en el seu traspàs, quan estava en el punt àlgid d'un reconeixement unànime.

Per a una fita tan significada, l'organització ha comptat enguany amb la presència de Daniel Ligorio (Martorell, 1975), un dels pianistes espanyols més destacats en l'actual panorama musical. Ligorio presentava de programa el seu recent disc «Granados, works for music», un monogràfic dedicat al compositor lleidatà, enregistrat el passat mes de març per a Warner Music. Un disc que saldava un deute personal del pianista català amb Granados, la música del qual sempre l'ha acompanyat al llarg de la seva carrera professional.

La música de Granados és d'un postromanticisme evocador, a mig camí entre Chopin i Schumann, però imbuïda de la llum, el paisatge i la bellesa mediterrània. El seu estil pianístic s'emmarca dins del gènere de la música de saló, molt del gust burgès característic de l'època.


Des de Menorca al món

Dissabte vespre, davant d'un nombrós públic que omplia l'acollidor pati de Villa Jardín, Daniel Ligorio va donar una autèntica exhibició pianística. La seva lectura mesurada, lluny del recurs fàcil a una exageració forçada del tipisme folklòric, el converteixen en un dels millors intèrprets actuals dins el repertori de la música nacionalista espanyola. Un digne successor del mestratge d'Alicia de Larrocha.

Daniel Ligorio obrí el recital amb «Valses poéticos». Estigué sublim, vessant sensibilitat sense sentimentalisme. Una sonoritat nítida i acurada, amb un ús imperceptible del pedal impulsaren eI lirisme d'«Escenas románticas» a crear un ambient extàtic; un fantàstic ansiolític musical antiestrès. La brisa de la nit refrescava els cossos i la música escalfava els cors. Amb una selecció de «Danzas españolas» mostrà la seva elegància en el fraseig i el seu domini rítmic I, finalment, l'«Allegro de concierto»: potència sonora, virtuosisme, expressivitat, ajustada concepció dels tempi i les dinàmiques... Tota una lliçó de tècnica.

Dues conegudíssimes danses foren les propines que Ligorio va regalar a un públic totalment entregat: l'esclatant «Danza ritual del fuego» de l'Amor Brujo de Falla i la melangiosa «Andaluza» núm. 5, de l'op. 37, de Granados. Brillant final per un concert espectacular.

Avalada per una llarga trajectòria, Villa Jardín s'ha convertit en un referent de la cultura musical a Menorca, amb projecció internacional. Gràcies a la voluntat i a l'esforç de Pilar Alonso, a FIDAH (Fundación Internacional para la Difusión de las Artes i las Humanidades, que ella mateixa presideix) i a l'ajuda incondicional de l'Ajuntament de Sant Lluís, aquestes cites musicals anuals, el primer cap de setmana de juliol, situen la nostra illa en un lloc destacat en el món de la música culta. Bon estiu i esperem trobar-nos tothom de nou a Villa Jardín 2017.