Èric Vergés, solista d'Els Catarres: «Regalar la nostra música ens ha ajudat a crèixer»

Els Catarres és un grup jove, només té sis anys de vida, però amb una trajectòria molt intensa. Com va sorgir?
— Jo mateix i en Jan, que és un dels altres components del grup, vam decidir muntar un grup acústic per tocar en bars i llocs petits. Vam compondre una cançó que es va fer molt coneguda, que es diu «Jenifer», la cosa va anar molt ràpid, en qüestió de mesos ja vam estar de gira fent molt concerts.

Quin tipus de músics fan? Per què ha enganxat tant a la gent?
— Es tracta de música pop, el que passa és que portem una instrumentació folk, els nostres instruments són acústics, l'acordió, la guitarra acústica, el contrabaix... Al final, és una música pop, és una música molt festiva.

El primer èxit va ser durant el primer any de vida, amb la cançó «Jenifer», com ho van aconseguir?
— Doncs, no ho sé, és una mica un misteri. És cert que la cançò va agradar molt, suposo que és la lletra, és així un poc de broma. La veritat és que la gent la va compartir moltíssim, la melodia és molt marxosa. Crec que va ser una combinació de factors, estar en el lloc adequat i en el moment oportú. Les circumstàncies van fer que agradés molt, si sapigués la fórmula, la faria emprar sempre (rialles).

Després d'aquest primer èxit musical, vau afirmar que només signariau per una discogràfica que us permetés difondre la vostra música de forma gratuïta, una aposta un poc arriscada per a un grup que començava en un món molt competitiu.
— L'única condició que vam posar era que volíem regalar la música per internet, perquè així ho havíem fet des d'un principi. Vam considerar que era molt útil per al grup perquè ens ajudava a promocionar-nos molt més de pressa i és el que volem, que la nostra música arribi al màxim de gent. Llavors la gent ens ho pot compensar comprant els discs o venint als concerts, que és el que més volem. La meva opinió és que ens afavoreix, com més gent ens conegui, més gent podrà adquirir les nostres cançons, una cosa duu l'altra. Aquesta és la nostra filosofia, a la qual no estem disposats a renunciar.

Deu tenir raó perquè han tingut un èxit que segurament no s'esperaven.
— No, no, en absolut, no l'imaginàvem. Veníem de fer concerts en bars petits, fer algunes actuacions de caps de setmana. D'aquí a poder dedicar-nos completament a la música ni hi pensàvem. Ha estat possible gràcies a saber aprofitar al màxim l'èxit inicial, treballar moltíssim, fent noves cançons, treballar el directe, fer-lo créixer, cada cop més gran, cada cop més treballat. I estem aquí, amb sis anys de carrera i molts concerts sobre l'esquena.

És «Jenifer» la vostra millor cançó?
— Va ser el primer èxit en el primer disc, la cançó que ens va donar a conèixer, però en tenim d'altres. En cada disc tenim cançons molt conegudes; per exemple, en el segon hi ha les cançons «Vull estar amb tu» i «Rock and roll».

Emprau només el català en les vostres cançons?
— Sí, només el català.

Per tant, és un signe identitari com a grup musical?
— És el nostre idioma, és amb el que ens expressem millor i no tenim per què fer-ne servir un altre.

Heu anunciat una aturada tècnica del grup per a finals d'any.
— Sí, el novembre oferirem set recitals en sales de Barcelona, que serà el final de la gira «Supernova» i després farem un temps indefinit de vacances, que podrà ser d'un any o un poc més.