El Roser acull la pintura nua de Matías Quetglas

L'artista ciutadellenc explica que la seva satisfacció té a veure amb raons tant artístiques com sentimentals. Per una banda diu que li agrada molt com ha quedat la mostra gràcies a la bona feina de Carles Jiménez, que n'ha estat el comissari i a més dona continuïtat a les tres exposicions anteriors dels anys 85, 95 i 2005 (cadascuna amb deu anys d'interval).

Hi ha, però, un motiu més personal. «Quan era petit -afirma el pintor, amb mirada riallera- venia a catequesi al Roser i una nena em va regalar una capsa de mistos i un poriol. Jo em vaig enamorar».

La mostra, que porta per títol «Matías Quetglas. La pintura nua», es podrà veure a la sala de Ciutadella fins el 15 d'abril i posteriorment viatjarà a Ca n'Oliver de Maó on s'exhibirà de l'1 de juliol fins al 24 de setembre.

L'exposició mostra l'evolució pictòrica de Quetglas de 2006 a 2016 i es pot dividir en tres etapes, segons assenyala Carles Jiménez. En la primera, el tema dominant és la mitologia grega, amb faunes, i bèsties que persegueixen dones. La festa de sant Joan Ciutadella i els cavalls, vists també des d'una perspectiva personal i mitològica marca el seu segon estadi artístic. El darrer és la figura humana en la que la dona és la gran protagonista, però, segons Jiménez, no vista com a dona-objecte sinó subjecte. Són pintores, poetesses, lectores o filòsofes.

Sobrietat

El comissari de l'exposició, diu que un canvi que ha experimentat la pintura de Quetglas respecte el passat immediat és que ha passat de ser més narrativa a buscar formes més essencials i sòbries.

«La pintura nua de Matías Quetglas -escriu Jiménez al catàleg de l'exposició- està carregada avui d'un humanisme que transita lliurement entre allò culte i allò popular mitjançant una pintura amb menys moviment, més tranquil·la i intimista que en etapes anteriors».

El propi pintor defineix així el seu canvi estilístic : «Estic mirant de ser menys pintor i ser més poeta».