El descobriment del món d’uns adolescents de finals dels anys seixanta és el tema de «Hormigas en los pantalones», una novel·la de Pau Faner que sortirà publicada en format digital al mes de gener amb el pseudònim d’Agatha Allen i que té una curiosa història darrere.
L’escriptor ciutadellenc va escriure aquest llibre el 1981 quan feia oposicions de mestre a Madrid i amb la finalitat de passar l’estona i oblidar-se de la pressió dels exàmens.
Quan va tenir llesta «Hormigas en los pantalones», Faner la va presentar al premi de novel·la eròtica La sonrisa vertical, però no va tenir èxit i ja no va pensar més en aquell manuscrit.
Berlanga
Uns quants anys més tard el director de cine i erotòman, Luis García Berlanga, que era membre del jurat de ‘La sonrisa’, li va telefonar per dir-li que editorial Tusquets volia publicar «Hormigas en los pantalones». Faner s’havia oblidat tant d’aquella novel·la que ni tan sols sabia de què li estava parlant Berlanga. Finalment es va posar a buscar el manuscrit i el va trobar. El tornà a llegir i el va retocar per a la seva publicació amb millores en el text de tipus psicològic i literari.
Tanmateix, a l’editorial que dirigia Beatriz Moura li agradava més la primera versió amb més càrrega eròtica. Faner defenia el llibre tal com l’havia reescrit i la novel·la es va quedar sense publicar.
Trenta-set anys més tard a la fi es publicarà aquella obra escrita en dos diferents moments de la vida de Faner, que creu que no es pot dir que «Hormigas en los pantalones», sigui una obra eròtica.
Ambientada entre Barcelona i Menorca, els seus protagonistes descobreixen gràcies al turisme i la música una manera més oberta de viure que la que oferia la repressora Espanya de Franco.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... suele pasar... con el paso de los años nos volvemos más viejales y por tanto más rácanos con las pasiones juveniles, reaccionarios, carcas, reescribimos sobre el sexo, disimulamos, nos autocensuramos... ay Pau, eso es conservadurismo rancio con ramalazos confesionales... no t'hi treu