«Paraula d’Auster»: Un llibre escrit pels lectors

Dels 44 relats que integren aquest llibre col.lectiu en trobam deu d’autor menorquí: Joan Triay, Iosune Arriaran, Graziela Lleonart, Eulàlia Brondo, Toni Gener, Glòria Pons, Cristina Bosch, Mònica Torrens, Jesús Rayó i Maria Villalonga.

És la segona acció editorial d’Òrbita, que recull històries reals i narrades en primera persona per ciutadans ‘no escriptors’. És a dir, un llibre redactat per lectors que narren històries verídiques de la seva vida. El llibre es converteix, d’aquesta manera, en un retrat etnogràfic de la societat de les Balears dibuixat pels seus mateixos protagonistes.

Aquesta mateixa fórmula ja la va utilitzar, amb molt d’èxit, l’escriptor Paul Auster als Estats Units amb el seu llibre «Vaig somiar que el meu pare era Déu».

Per això, i en reconeixement de l’autor nordamericà i la seva inspiradora iniciativa, el primer llibre col.lectiu publicat per Òrbita Editorial es va titular «Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu», mentre que el segon es titula «Paraula d’Auster».

Els lectors, convertits en autors, escriuen textos, amb una extensió màxima de 1.500 paraules, on expliquen experiències personals i familiars, sempre en primera persona. Fragments de la seva vida, tal vegada íntims, potser inexplicables, dramàtics, desbaratats, domèstics, costumistes, divertits, o, simplement, estranys, explica Javier Matesanz, promotor d’aquest projecte.

«Volem aconseguir -afegeix- una autèntica crònica social que retrati els costums, tradicions i endemismes del nostre poble i de les nostres Illes, explicat pels seus mateixos protagonistes, pels ciutadans. O sigui, per vostès».