El Trio Rodin va oferir un concert que fou pura energia | Rafa Raga ]]]

0

Inspirades la majoria d’obres que tocaren en danses populars d’arreu del món i amb intenses històries d’amor entremig, el Trio Rodin va oferir un concert que fou pura energia, a vegades suau i delicada, però sovint vibrant i frenètica, amb una força expressiva digne de destacar i una conjunció tocant el cel, una sincronia molt ben definida on es notaren en positiu els deu anys que duen ja actuant plegats a alt nivell.

Encara que en molts moments del concert, titulat «Folk Love Story» i que va ser el penúltim del Festival de Música d’Estiu 2021 que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella, dilluns vespre al Claustre del Seminari; fou el piano, amb un Jorge Mengotti excels, l’instrument que prengué bona part del protagonisme, en el seu global tant el violí com el violoncel, amb uns sincronitzats i virtuosos Carles Puig i Esther García, no es quedaren en cap cas endarrere. Açò també amb uns efectes afegits que causaren fins i tot sorpresa entre el públic, fruit d’uns divertits i treballats arranjaments propis en algunes de les peces, on a la vegada hi sonaren unes quantes pinzellades de percussió, com ara amb una pandereta, fregant els dits de les mans un contra l’altre o donant petits cops al damunt o davall dels instruments.

El concert, tot i que sense descans, va tenir dues parts diferenciades, unides per aquest fil conductor principal que foren les danses populars de diversos indrets del món, interpretades a un ritme sostingut i de manera pedagògicament cronològica entre les seleccionades, de més antigues a més modernes, encara que foren escrites entre finals del segle XIX i mitjans del XX.

Al començament, el Trio Rodin va oferir les que són les núm. 2 de cadascuna de les dues sèries de «Danses eslaves» que va compondre entre 1878 i 1886 Antonin Dvorák, nascut a la Bohèmia del llavors Imperi Austríac el 1841 i mort l’any 1904 a la Praga de l’actual Txèquia, amb les populars dumka i starodávny com a tipus de ball en què s’inspiren, intenses i precioses i amb fragments que en poc temps són capaços d’anar d’una lenta malenconia a l’eufòria més absoluta.

Sense perdre intensitat, en tot cas accelerant-se i tot, de la música popular eslava passaren al folklore andalús, amb una versió pròpia del Trio Rodin de les fabuloses «Cinc danses gitanes» (primera sèrie) que el sevillà Joaquín Turina (1882-1949) va escriure entre els anys 1929 i 1930. A aquests arranjaments, d’unes obres que són originals per a piano sol, els Rodin els duen al seu terreny i, canviant també l’ordre de dues de les danses, aconsegueixen que alguns dels efectes sonors afegits siguin una autèntica i polida sorpresa per al públic, que ha d’estar ben atent per no perdre’s detall. Especialment impactants foren la frenètica i amb tocs àrabs «Zambra» del principi i l’efectista «Sacro-Monte» del final, amb el sorprenent «Generalife» d’entremig.

I d’Andalusia cap a Armènia amb la mostra d’Aram Khachaturian (1903-1978), amb la finíssima «Romança» i el preciós «Vals» integrats al drama d’amor i gelosies que és «Masquerade», qualificat de música incidental, escrits pel compositor nascut a Tiflis (Geòrgia) a les primeries de la dècada de 1940. I dos dels temes, de 1942, inclosos al seu ballet «Gayane», nom amb què Khachaturian anomenava de forma afectuosa a la seva dona Nina Makarova: la delicada «Cançó de bressol» i la brillant i vital, pura energia en mans del Trio Rodin, «Dansa del sabre», conegudíssima música que no deixaries mai d’escoltar i que compta amb multitud de versions i arranjaments.

Si aquest viatge per diverses músiques populars i clàssiques eslaves, andaluses i armènies va ocupar la primera part del programa «Folk Love Story», a la segona part s’erigí en protagonista el musical «West Side Story» que el compositor estatunidenc Leonard Bernstein (1918-1990) va escriure l’any 1957. Açò sí, amb uns acurats i exigents arranjaments propis del Trio Rodin amb una selecció de deu de les seves danses més emblemàtiques i que van acabar d’entusiasmar al públic.

D’entre la desena de temes d’aquesta immortal, i també tràgica, història d’amor entre Romeu i Julieta traslladada al Manhattan dels anys 50 que és «West Side Story» destacaren la meravellosa versió de «Maria», el mogut i frenètic «Mambo», l’emotiu «One hand one heart» i l’irresistiblement intens «America», fabulosa adaptació de final apoteòsic. Com a regal, el Trio Rodin oferí la repetició de «Maria», magnífic epíleg a una altra gran nit musical.