El director de l’Arxiu Històric de Maó, Pau Salort. | Gemma Andreu

TW
0

A finals de novembre haurà d’estar enllestida la digitalització dels cinc fons documentals de l’Arxiu Històric de Maó que han estat seleccionats per preservar la seva integritat i a més facilitar la seva consulta pels investigadors. Es tracta d’una actuació que implicarà quasi 90.000 fulls digitalitzats amb un cost que no pot superar els 14.910 euros, més el 21 per cent de l’IVA, iniciativa que serà finançada amb els Fons Europeus Next Generation.

El director de l’Arxiu Històric i de la Biblioteca Pública, de Maó, Pau Salort, assenyala que la demanda de consulta de determinats fons per part dels investigadors va ser un dels criteris que es va aplicar per a la seva digitalització, a més de pertànyer al fons estatal i també estar documentat.

«No es podia digitalitzar un fons acabat d’arribar i sense saber exactament què conté. Al final ha sortit una proposta que engloba documents d’època contemporània i també moderna, que facilitarà que pugui ser més consultat, és la funció d’un arxiu, conservar i també difondre i permetre l’accés. Els documents tenen una antiguitat d’entre 100 i 600 anys, la seva digitalització permetrà millorar la conservació dels originals i la seva consulta», afirma.

El projecte de digitalització de fons documentals de titularitat estatal i gestió autonòmica o insular inclou l’Índex de Fadigues Reials de Maó (s. XVII a XIX), l’Estadística de Casanello (1817), el Fons de la II_República (1931-36) i la Guerra Civil (1936-39) de la Delegació de Govern de Menorca, la Comptadoria d’Hipoteques (s. XVIII) i el Llibre d’Establiments de Sant Lluís (1762-63).

Les fadigues reials són els documents que generaven les escrivanies o els notaris dels pobles i que reportaven uns impostos o benefici al rei, documents que s’havien de reescriure i es complementa amb un índex per facilitar la seva consulta; l’Estadística de Casanello, referida a Maó, permet conèixer els béns de les persones; la Comptadoria d’Hipoteques apareix a partir de Carlos III, a finals del segle XVIII, amb el registre de béns immobles dels ciutadans, tant en l’àmbit urbà com a la ruralia; els documents generats durant la Guerra Civil, un fons molt consultat però que es troba en un deficient estat de conservació degut sobretot a la mala qualitat del paper; i el Llibre d’Establiments de Sant Lluís que reflecteix el repartiment dels trasts per a la urbanització del poble.