Nicolás Muller (1913-2000) | Redacción Menorca

0

L’Arxiu Regional de la Comunitat de Madrid compta des de 2014 amb un llegat format per textos, documents, cartes i 80.000 imatges del fotògraf hongarès Nicolás Muller (1913-2000), que va ser cedit per la seva filla Ana com a continuadora de l’estudi fotogràfic de son pare. Entre aquestes fotografies n’hi ha centenars que corresponen a Balears i Menorca, en particular.

Doctor en Dret i en Ciències Polítiques, Muller es va dedicar a la fotografia social i documental. El 1938 va abandonar el seu país natal i va residir a París, Lisboa i Tànger, fins que el 1948 es va instal·lar a Madrid on va obrir un estudi fotogràfic. Després de tota una vida de col·laborar amb revistes, publicar llibres de fotografies i fer exposicions a Espanya, la resta d’Europa i Amèrica, el 1981 es va retirar a un poblet d’Astúries, on va morir fa vint-i-dos anys.

A la dècada de 1960, l’Editorial Clave va projectar l’edició d’una sèrie il·lustrada de dotze llibres sobre les regions d’Espanya, la part gràfica la va encarregar a Nicolás Muller i la literària a escriptors i intel·lectuals de cada regió. L’editorial volia aprofitar l’embranzida del turisme gràcies a l’obertura política i econòmica que el règim del general Franco va protagonitzar a l’inici de la dècada dels seixanta.   

El mes de gener de 1967, un representant de l’editorial va visitar Muller per oferir-li la realització de les imatges. Cada llibre havia de tenir unes 200 fotos, de les quals 40 havien de ser a color, amb una major representació dels monuments i paisatges. Muller havia de cobrar uns honoraris per cada llibre de 150.000 pessetes de l’època, quantitat en la qual estaven incloses les despeses de desplaçament i estança per la península i els arxipèlags balear i canari.

El fotògraf va acceptar perquè a més d’aconseguir un formidable arxiu fotogràfic de l’Espanya dels anys seixanta, també tenia la possibilitat de veure publicats dotze llibres amb les seves fotografies, que fins llavores cap fotògraf havia fet. Es van comercialitzar en cinc llengües: castellà, alemany, anglès, francès i italià.

Així, Muller va agafar el seu Renault 8 i va començar a recórrer la major part de la geografia peninsular, a més de desplaçar-se en barco a Balears i Canàries, dedicant-hi pràcticament un any.

Quan el 1967 es va publicar el tom dedicat a Balears, amb text de l’escriptor i psiquiatre Llorenç Villalonga, també eren al carrer els dedicats a Catalunya i Andalusia, amb textos dels escriptors i poetes Dionisio Ridruejo i Fernando Quiñones, respectivament, mentre que a la impremta estaven els del País Basc i Canàries, amb les col·laboracions de l’historiador i antropòleg Julio Caro Baroja i Federico Carlos Sáenz de Robles. La resta, que estaven a la llista d’espera, eren dedicats a Llevant, Cantàbria, Castella, Extremadura, Galícia, León i Aragó.

Tot i l’èxit de la iniciativa editorial, només es van publicar els toms de    Balears, Canàries, Catalunya, País Basc, Andalusia i Cantàbria, és a dir, la meitat de llibres del projecte original perquè l’editorial va fer fallida.

El tom «Baleares» conté 216 pàgines i 208 fotografies, de les quals n’hi ha vint dedicades a la costa i a la mar, trenta-nou als monuments, trenta amb paisatges insulars i la resta representen la situació sociogràfica de les illes. Quant a Menorca, el llibre incorpora 25 fotografies, amb imatges urbanes i dels ports de Ciutadella i Maó, Fornells, Binibèquer Vell, Arenal d’en Castell, na Macaret, monuments prehistòrics i del camp. A més d’una introducció inicial de Llorenç Villalonga, a la resta de pàgines amb les fotografies hi apareix una breu descripció de cada una d’elles i amb diferents textos d’Azorín, Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, Miguel de Unamuno, Rubén Darío, Miguel Hernández i Jorge Guillén, entre altres.