Una jove observa i escolta el vídeo «Es tresor d’Albranca» en què es canta ‘Himne a Menorca’. | Gemma Andreu

0

Una banda superior enllaça amb la partitura de l’«Himne a Menorca» les diferents seccions de    l’exposició «Deseado Mercadal. La banda sonora de Menorca», en què l’Ajuntament de Maó i el Teatre Principal de Maó reten un homenatge al prolífic músic i compositor maonès. La mostra comissariada per Carles Jiménez es va inaugurar recentment a la sala d’exposicions del coliseu de la ciutat. I d’on surt aquest «Himne a Menorca» que corona l’exposició de Mercadal i que en algunes ocasions s’ha dit que és l’himne oficiós de l’Illa?

Fa quasi setanta anys, concretament el 1955, Deseado Mercadal va estrenar la sarsuela «Es tresor d’Albranca» que, seguint el fil de l’exposició, narra el rapte d’un jove menorquí, originari del lloc d’Albranca, que és traslladat pels pirates a Alger, on rep la promesa per part d’un terratinent musulmà de ser alliberat si recupera un tresor que els avantpassats del senyor van amagar a Menorca. Tant el text, que presenta els aires de llegenda, com la música són originals del mestre Mercadal que després de la Guerra Civil va exiliar-se a Alger i va escriure aquesta fantasia lírica estant a Barcelona.

A l’exposició s’explica que l’obra, estructurada en un pròleg, tres actes i cinc quadres, conté els elements més característics de la música tradicional menorquina, com són el glosat, la jota i el toc de fabiol. A més, es subratlla que finalitza amb una peça musical que en l’actualitat ja forma part de la identitat i del patrimoni immaterial menorquí. Aquesta peça musical és l’«Himne a Menorca».

El baríton menorquí Lluís Sintes és un bon coneixedor d’«Es tresor d’Albranca» i per tant de l’«Himne a Menorca», donat que el 1985 va participar juntament amb Esperança Pla, Quique Gomila, Lina Camps i Pito Costa, entre altres, en la representació d’aquesta fantasia lírica que possiblement ha esdevingut l’obra més representativa de la producció de Mercadal. «Després de representar-la amb l’Orfeó Maonès al Teatre Principal de Maó vam anar al Principal de Palma on record que quan es cantava la cançó final, l’Himne a Menorca, el públic amb molts menorquins presents es va posar de peus cantant, feia posar la pell de gallina. El mateix ja havia passat uns anys abans, crec que el 1961 a Barcelona en un intercanvi amb l’Orfeó Gracienc, en el teatre hi va haver plors», assegura.

Sintes també recorda que Deseado Mercadal va editar la partitura d’aquesta cançó en solitari amb el nom d’«Himne a Menorca», cançó que el Grup Folklòric de Maó va incorporar al disc «Menorca» editat el 1978. «En Deseado me va donar una partitura d’aquest ‘Himne’ dedicada, és una peça de repertori per a moltes corals de l’Illa. Fa uns anys un grup de gent van demanar que ‘Escolta es vent’ fos l’himne de Menorca, però la proposta no va arribar aumón. És ver que aquesta cançó ens representa, però personalment trob més apropiat ‘Himne a Menorca’, pequè es canta amb el cor a la boca», subratlla.

El apunte

La cançó

Si un dia enfora de tu

vaig patir de tristor i enyorança,

no poguera abatre ningú

el record, la il·lusió i l’esperança.

Quan més negre estava el cel

una dolça claror m’animava;

ai, Menorca, roqueta estimada.

per tu vaig lluitar

i per tu vull morir.

Menorca, Menorca meva,

illeta, illeta d’or;

Menorca, tan sospirada,

que n’ets d’aimada,

dins el meu cor.

Menorca, Menorca meva,

illeta, illeta d’or,

Menorca sempre estimada

tu vius dintre del meu cor.